2.7.15

futur incert


Les pors, sempre les pors. Pors des de dins i pors des de fora. Pors econòmiques basades en la moneda, el paper i el plàstic: dins o fora de l'euro? Com si la qüestió fossin les mides o els aliatges. Pors tel·lúriques: fora o dins d'Europa? Com si Europa fos alguna cosa més que el territori i les gents qui hi viuen. De fet, els grecs, si els fan -fem? (farem un referèndum als diversos estats per decidir?)- fora, tenen tot el dret a dir que ells són Europa i que la resta del territori ha quedat aïllat: bàrbars!

Que curiosa la por, que és basa en una percepció de perill, real o imaginari, sempre en el futur. Si el futur no existeix i qualsevol planificació de l'esdevenidor és una mera aproximació, per què tanta por al futur? No s'hi pot fer res, la concepció de futur és inherent a la condició humana i els poderosos juguen amb la por al futur dels altres, amb un futur planificat cada dia més incert. Quanta por deuen tenir els qui governen i els qui governen els qui governen que els governats arribi un dia que perdin les pors... Però, què seríem sense futur?

3 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

quan la por no és innocent, no és por, és covardia.

Júlia ha dit...

Ens volen fer agafar por fins i tot de la calor, tot sembla una epidèmia.

miquel ha dit...

Ah, Francesc..., no sempre és fàcil ser valent.

Cert, Júlia. No ompliríem gaires fulls enumerant tot allò que segons uns o altres no ens hauria de fer por.