Les pors, sempre les pors. Pors des de
dins i pors des de fora. Pors econòmiques basades en la moneda, el
paper i el plàstic: dins o fora de l'euro? Com si la qüestió
fossin les mides o els aliatges. Pors tel·lúriques: fora o dins
d'Europa? Com si Europa fos alguna cosa més que el territori i les
gents qui hi viuen. De fet, els grecs, si els fan -fem? (farem un
referèndum als diversos estats per decidir?)- fora, tenen tot el dret
a dir que ells són Europa i que la resta del territori ha quedat
aïllat: bàrbars!
Que curiosa la por, que és basa en una
percepció de perill, real o imaginari, sempre en el futur. Si el
futur no existeix i qualsevol planificació de l'esdevenidor és una
mera aproximació, per què tanta por al futur? No s'hi pot fer res, la
concepció de futur és inherent a la condició humana i els
poderosos juguen amb la por al futur dels altres, amb un futur
planificat cada dia més incert. Quanta por deuen tenir els qui governen i els qui governen els qui governen que els governats arribi un dia que perdin les pors... Però, què seríem sense futur?
3 comentaris:
quan la por no és innocent, no és por, és covardia.
Ens volen fer agafar por fins i tot de la calor, tot sembla una epidèmia.
Ah, Francesc..., no sempre és fàcil ser valent.
Cert, Júlia. No ompliríem gaires fulls enumerant tot allò que segons uns o altres no ens hauria de fer por.
Publica un comentari a l'entrada