Judà prengué per al seu primogènit
Er una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, va
desplaure a Jahvè, i Jahvè el féu morir. Aleshores Judà digué a
Onan: “Uneix-te amb la dona del teu germà, compleix amb el teu
deure de cunyat i assegura una posteritat al teu germà”. Però
Onan, com que sabia que la posteritat no seria seva, cada vegada que
s'unia amb la seva cunyada vessava a terra per no donar posteritat al
seu germà. Això que feia va desplaure a Jahvè, i també el féu
morir.
Gènesi 38: 6-10
M'agraden les novel·les -si és que
m'agraden- que em fan fer consultes. El text bíblic de més amunt el
vaig buscar a partir de l'aparició d'un gos anomenat Onán a
Perillán (Dodger en anglès), de Terry Pratchett. Ignoro,
potser em vaig saltar alguna línia, per què l'escriptor -o el seu amo- va decidir
posar aquest nom a un gos fidel -i pudent- , entusiasta dels ossos i
de les passejades, sovint més curtes del que voldria. Explicat
l'origen de la cerca, vull confessar que no recordava Onan. És molt
possible que els capellans que em van iniciar en la lectura de la
Bíblia no tinguessin gaire interès a presentar un personatge
secundari que practicava el coitus interruptus a unes criatures que
potser ja començaven a tenir tendència a masturbar-se però encara
estaven relativament lluny del coit. I no obstant això, Onan és el
personatge que dóna nom a l'onanisme, és a dir, la masturbació, un
pecat sovint esmentat pel capellans i origen de múltiples
desgràcies segons ells, encara que no recordo si, a més de la
bogeria o la condemnació eterna, s'incloïa una mort fulminat a mans de Déu com la
del Gènesi.
Ara, des de la distància del temps,
penso que potser hi ha dos raons per les quals no ens parlaven
d'Onan. La primera, perquè les lectures, mètodes i ensenyaments
dels preveres en aquest tema estaven ancorats en l'Edat Mitjana i la
primera vegada que apareix el terme onanisme és en un pamflet anglès
de l'any 1712 -m'estranya que ningú en celebrés el tricentenari fa
tres anys- titulat Onania; or, The Heinous Sin
of Self-Pollution, and all its Frightful Consequences in Both Sexes.
Evidentment,
els meus capellans desconeixien el pamflet i tota la literatura
profana posterior sobre l'assumpte.
L'altra raó, que
no exclou l'anterior necessàriament, és
que realment, com
he insinuat més amunt,
fessin una lectura rigorosa de la Bíblia i tinguessin en compte que
la relació, al menys explícita, entre
Onan i la masturbació era nul·la.
Tota
aquesta dissertació, com es pot veure, té un enfocament
absolutament masculí; a
més, no
sé res de res sobre com funcionava la qüestió entre les
monges i les seues alumnes ni tan sols si se'n parlava. Ho
investigaré, o no.
2 comentaris:
Encara recordo quan un jovenet, de forma confidencial, em va explicar qui era aquest senyor i d'on venia això de l'onanisme, en tot cas el que pensés Tamar del marit i del cunyat, en aquell temps, era ben irrellevant, control de natalitat avant la lettre, vaja, una història ben curiosa, com tantes de la Bíblia...
Sí, no sembla que l'opinió de Tamar tingui gaire importància. Esclar que l'Antic Testament és sobretot un conjunt d'històries d'acció, algunes ben cruentes, per fer reflexionar.
Publica un comentari a l'entrada