Vaig seguint l'assumpte de Grècia.
Quins són ara els déus que condueixen els mortals a un destí
fatal? Quan trigarà a arribar el desenllaç? Potser la fatalitat
d'aquesta tragèdia és la incertesa d'arribar a un desenllaç.
Potser el desenllaç dels grecs -i de tants altres, pobles i persones- serè reproduir
el càstig de Sísif.
Europa! Hagués estat possible en algun
moment de la història una unió dels pobles de la Mediterrània, els
del nord i els del sud? Ara, esclar, només de pensar-ho pots ser
objecte de lapidació.
4 comentaris:
diuen dels de Sabadell, que CADASCÚ VA PER ELL, i els Estats d'Europa adoleixen del mateix mal, cadascú a la seva i la Merkel entestada en ensorrar Europa.
Mentre ens mirin per sobre les espatlles, amb superioritat, amb paternalisme o només com un destí d'oci ple de sol i pedres, ho tenim malament.
És una pedra de mal portar.
ep que els del sud també tenim 'mancances' i greus, si ens miren així també hem fet molts mèrits, mireu Barcelona
Aquest és el mal, Francesc, que pensàvem en algun moment que els estats els acabaríem dominant els ciutadans i el nostre pes es va fent petit, petit, petit.
Doncs no crec que canviï la situació, A. Potser el negoci no era tan negoci.
Barcelona, Júlia? Ciutat amb superàvit econòmic. O no és l'economia la mare dels ous?
Publica un comentari a l'entrada