De vegades penso en la meva padrina –també tia materna: la germana gran de la meva mare- i em vénen records fragmentaris, instantànies claríssimes o boiroses. Era l’única de la família que cantava bé, de manera que més d'un cop he pensat que en algun punt de la cadena cromosòmica hi devia haver algun error. El seu repertori era variat i eclèctic, però una de les seves preferències era la música mexicana més popular. Un dels seus cantants preferits era –no sé si ho he dit alguna vegada, perquè al final quan escrius cada dia t’acabes repetint- Jorge Negrete. També li agradava Luís Mariano, el cantant basc de les operetes, que va fer alguna incursió en el corrido. De tant en tant retrobo alguna cançó dels dos a YouTube, com per exemple aquestes:
Em fa gràcia, un cometari que algú, perquè no hi hagi malentesos, ha deixat després d'escoltar el vídeo:
estoy de acuerdo contigo de hecho el no es mexicano, tampoco parece charro, tiene buena voz pero para ser charro debe lucir mas macho (el remarcat és meu), los mexicanos en general no lo conocen , como charro conocemos a pedro infante , jorge negrete entre otrosEvidentment, la meva padrina preferia de molt Jorge Negrete i em sembla que va trobar molts més Luís Marianos. Tòpics per totes bandes. Potser per això es va quedar soltera.
P.S. Afegeixo aquest vídeo (llàstima de les imatges deficients) de l'enterrament de Jorge Negrete, que morí a Los Àngeles el 1953, als 41 anys.
6 comentaris:
la música es lliga amb molta facilitat als nostres records
A mi m'encantaven tots, Luis Mariano també i molt. A França el recorden molt, allà tenen més bona memòria.
Saps que Luis Mariano va estar a punt de comprar una casa a la Almadrava? sí, sí va venir en persona.
A mi m'encanten les rancheras i els mariachis.
:D
No era de Irun en Mariano? a mi m'agradava més Miguel Aceves Mejia, el de la "cama de piedra". Abans que es oposes de moda la cançó italiana, la música mexicana aquñi funcionava a a nivell de radio molt be. Després varen venir els Llopis i els teen Tops i el rock'n roll ho va canviar tot.
quins bigotis, je :o)
És veritat, Jesús, té un poder d'evocació especial.
Sí que el recorden i li fan homenatges. També és veritat que la part me´s important de la seva carrera la va desenvolupar allà.
Ostres, Jaka! Ja m'imagino Luís Mariano passejant per la platja i anant a comprar a la Cala. Quantes petites històries que no coneixem.
Sí que era d'Irun, Francesc, i també cantava amb basc. Jo continuo sent negretista, després va venir tota la resta.
I dels moviments escènics de L.M. no me'n dius res, xurri ;-)
Publica un comentari a l'entrada