mobilitat

Quan van instal·lar els dos trams dels tramvies barcelonins no em va semblar una idea gaire brillant, per dos motius bàsics: l’exclusivitat de la part de a calçada que ocupa i el fet que no recorregués tota la Diagonal. Entenc una línia de metro que fes el mateix recorregut es va descartar perquè els costos haguessin estat superiors i l’Ajuntament tenia altres prioritats per als nostres diners. Bé, què puc discutir?

Com a usuari del transport públic de Barcelona puc opinar més aviat poc. Tinc la feina encara no a deu minuts de casa a peu, la majoria dels meus desplaçaments per la ciutat, si tinc temps, els faig també a peu sempre que siguin trajectes raonables, és a dir, de tres o quatre quilòmetres. Prefereixo el metro a l’autobús, cosa que segur que considereu lògica, i el dec agafar dos o tres cops a la setmana, de vegades cap. En fi, que puc suportar tranquil·lament els inconvenients diversos dels vehicles públics.

Que ara faran unes obres llarguíssimes, i molestes a la Diagonal? Doncs ho suportarem. La qüestió és que un dubta que la proposta del tramvia sigui l’opció més vàlida i que la remodelació d’aquesta via aconsegueixi racionalitzar i millorar el trànsit públic i privat. Per altra banda, temo com quedarà la Diagonal, tenint en compte que algunes transformacions urbanístiques anteriors han estat força discutibles, i em refereixo a la mobilitat publica i privada, amb vehicle i sense. Que hi haurà més espai per als vianants? Ja en parlarem. Cada vegada que s’eixamplen voreres, el mateix Consistori les omple o les deixa omplir d’obstacles (el carrer Aragó és una de les poques excepcions, tot i que aquest carrer no és precisament un dels de més moviment ciutadà). Ara, el que em sembla que no va enlloc és que en aquest cas proposin un referèndum –inconstitucional-, que sembla que ja s’ha convertit en una consulta popular, amb no se sap quins participants mentre que altres intervencions importants, que afectaven directament els veïns, s’hagin fet sense cap detall de cortesia de cara els afectats: diverses obres del Raval, per exemple. És clar que, fet i fet, la consulta no tindrà cap caràcter vinculant i només servirà pel lluïment o deslluïment d’alguns polítics. És possible, a més, que aquesta i altres actuacions serveixin de cortina de fum per a altres actuacions que sí que poden afectar la totalitat de barcelonins, com una pujada de l’IBI que equilibraria una balança d’impostos a la baixa. Aquí si que m’agradaria un referèndum, encara que no fos vinculant. Com més habitants i més densament poblada està una ciutat menys impostos hauria de pagar, és més fàcil de mantenir proporcionalment. És clar que diuen que aquí se’ns ofereixen més serveis municipals que a la resta de ciutats de Catalunya, encara que jo, sempre informat a mitges, ignoro quins són.

Una altra proposta de mobilitat interessant, però no nova, és la del gremi de taxistes que suggereix un peatge dissuasiu però simbòlic (?) a partir de determinat perímetre ciutadà. Suposo que si presenten aquesta idea és perquè consideren que la feina no els és tan favorable com voldrien, cosa que pot significar que hi ha massa taxistes (excepte quan plou), que els altres transports públics han millorat la seva oferta (dubtós) o bé que hi ha crisi (probable). Es posa com a exemple Londres i altres ciutats. Ja s’ho faran, però a mi no m’agrada que els visitants paguin per venir a veure’m a casa.

Encara no acabo. L’altra penitència que ens espera als barcelonins és l’obra de l’AVE pel mig de la ciutat. Tots els antecedents ens diuen que serà cosa fina. No importaria si no fos que tothom sap que hi havia altres opcions més raonables i més barates, encara que no tan productives per algunes butxaques. De la repercussió de les obres al vell i al nou temple de la Sagrada Família fa setmanes que no se’n parla, Potser perquè finalment s’ha arribat a un principi d’entesa que sembla satisfer totes les parts implicades. Us explico. Resulta que al barri viu un d’aquells homes –antic vestigi del Renaixement- que sol trobar solució a gairebé qualsevol problema, sigui del tipus que sigui. Doncs bé, ha ideat un sistema del tot raonable, la genialitat de la senzillesa, que des de fa unes setmanes està exposat en forma de maqueta en un aparador d’un comerç del barri. En tot cas es preveuen un lleugers contratemps en l’execució de l’obra perquè serà la primera vegada que es du a terme aquest sistema tan innovador. Vosaltres mateixos podeu jutjar i admirar: