10.10.08

Estimada Rodoreda

Res, Mercè, que continuem llegint-te i jugant amb les teves paraules. Demà vaig a veure o a escoltar -no ho sé ben bé- Senyores i minyones, ja et diré. Mentrestant vaig repassant.

Sabeu relacionar els començaments de més avall amb les obres següents: Vint-i-dos contes, Viatges i flors, La Mort i la Primavera, Mirall trencat, Aloma, Quanta, quanta guerra..., Semblava de seda i altres contes, Agonia de llum, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, La meva Cristina i altres contes?

Amb cinc encerts ja aproveu, però si aconseguiu el ple a l’11 ... Felicitats! A mi la memòria em falla.

Aleshores em vaig treure la roba, la vaig deixar al peu d’un lledoner a tocar de a pedra del boig i abans de ficar-me a l’aigua vaig mirar ben bé el color que el cel hi deixava, i tota la llum que el cel hi posava ja era diferent perquè havia començat la primavera que naixia altra vegada després de viure sota de la terra i a dintre de les branques...

Em vaig haver d’arraconar de pressa perquè venien contra mi potser un miler de cavalls amb soldats al damunt armats amb llances.

Caminaven a poc a poc.


Ens van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d’un reixat del jardí, i el vigilant ens va trobar a la matinada.

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.

Veu? –em va dir- en aquesta casa sense res, el meu marit cada any hi plantava les dàlies.

El Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe.

Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca al front no pas més grossa que una llentia.

-L’amor em fa fàstic!

Freda la nit que se’n va i de rosada
una herba poca ens enfebra el turmell;
l’aire és a punt per al cant de l’ocell:
l’alba ens espera dellà la collada.

Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven.


Mercè Rodoreda (1908-1983)

10 comentaris:

SU ha dit...

Carai Pere!

Sembla que has fet un post com si fos un dels nostres concursos NON-sense...

Una bona manera d'afegir-te a l'homenatge!

Vaig llegir molta Rodoreda a la facultat (ja fa molt de temps), i potser per això no en tinc un record gaire bo.

Llàstima...

Salut i llibres,

SU

la Teresa ha dit...

Doncs jo vaig llegir molta Rodoreda a l'adolescència. Durant un temps, em fascinava; la Rodoreda era la meva reina de la literatura. Després, va arribar un moment que em va cansar una mica... I, finalment, la vaig tornar a valorar però ja desterrada del regnat definitivament. Suposo que devia ser quan vaig descobrir que els prínceps i les reines, del que sigui, no existeixen.

pere ha dit...

Benvolguda SU, viure de records és un mal viure si els records desplauen. Entenc que, alumna com calia, et vas prendre massa seriosament les lectures de la Facultat. Qui sap si quan hagis oblidat la Rodoreda la tornaràs a llegir. Ja en parlarem.
Salut i llibres (si la crisi ens ho permet).

Avui, Teresa, tinc el dia de portar la contrària (no m'ho tinguis en compte). Els prínceps i les princeses sí que existeixen, el que passa, i aquesta és la gràcia, és que ningú no sap on paren.
Però tens raó, l'equilibri en les lectures és fonemanetal.

jaka ha dit...

Bonics poemes !!!

aquí hi ha "madera" !!!

Xurri ha dit...

Va, ho provaré:

1.La Mort i la Primavera,
2.?
3. La meva Cristina i altres contes
4. El carrer de les Camèlies,
5. La plaça del Diamant,
6. La sang
7. Mirall trencat
8. Quanta, quanta guerra...
9. Aloma
10.Agonia de llum,
11.Semblava de seda i altres contes

Guanyo un osset? o un "perrito piloto"?

Que no se com t'ho fas, però sempre fas venir ganes de llegir. I de rellegir.

pere ha dit...

Merda, xurri, ets molt bona. Guanyes el llibre que t'has deixat :-)
Llegir, rellegir... de vegades en aquesta vida hi ha temps -poc- per a tot.


1. La Mort i la Primavera
2.Viatges i Flors
3. La meva Cristina...
4. El carrer de les Camèlies
5. La plaça del Diamant
6. Vint-i-dos contes (la sang)
7. Mirall trencat
8. Quanta, quanta guerra...
9. Aloma
10. Agonia de llum
11. Semblava de seda

pere ha dit...

Ei, jaka, suposo que et refereixes al bloc de més amunt ;-)

Albert ha dit...

Ostres! Doncs sense mirar els llibres, només quatre i mig (el mig és el d'Aloma; no en tinc el lilbre, però pel que en sé, s'adiu amb aquest inici). Quin fracàs! M'hauré de continuar Rodoritzant...

Xurri ha dit...

Ja ja, m'ha fet gràcia això de rodoreditzar (em sona com aquell: no olviden rodoredizarse y mineralizarse!!)

Quan me'l dones el llibre ??? (ja veus, tot desinteressat!!!) - clar, que ara que penso, igual els vint i dos contes els tinc a tots els contes??

pere ha dit...

No t'hi capfiquis, albert, jo no ho hagués fet millor. I a més, l'any Rodoreda ja ha passat, o quasi, ara ens toca buscar un altre escriptor.

Sí, xurri, els 22 els tens a Tots els contes. No siguis impacient, que en aquesta vida...