Horacianes (2): el nus

Tingueu present, pare i joves dignes del pare, que la major part dels autors ens deixem enganyar per l’aparença. M’esforço per ser breu i em torno obscur. Al partidari dels temes lleugers, li manca nervi i esperit. El qui promet grandeses s’infla i és buit. Terreja qui és massa caut i té por de la tempesta.. Qui vol fer massa variacions sobre un mateix tema acaba pintant un dofí en ple bosc i un senglar damunt les ones. Si no es té traça es fuig del foc per caure a les brases...

Pel que fa a la disposició dels mots, et diran excel·lent si, també amb subtilesa i rigor, saps trobar un lligam enginyós que doni a un mot corrent un dring nou.

Si, per més que fem, l’obra del homes moridors vindrà que s’ensorrarà, menys encara restarà dempeus el prestigi i la gràcia vivaç del llenguatge. Molts vocables que ja han caigut en desús retornaran, i n’hi cauran d’altres, els que ara són valorats, si l’ús ho vol així, perquè l’ús és el criteri, la llei i la norma de la parla.

No n’hi ha prou que els poemes siguin bells: han d’enganxar com la mel per endur-se l’ànim de qui els escolta allà on volen dur-lo.

Horaci. Art Poètica

Dos mil anys! Aviat és dit. I sembla ahir, o demà.

Per cert, asseguraria que sé més coses d'Horaci que de Jesucrist, que era una mica més jove que ell. I això que Crist ha tingut i té tans propagandistes. No m'estranyaria que precisament fos aquesta la raó.