3.6.10

i Jesús Moncada, què?

No és veritat, com afirmen alguns dels meus detractors, que sóc un incondicional de Jesús Moncada perquè vam nàixer el mateix dia d'un mes de desembre, encara que en anys diferents; ell sempre em portarà un avantatge considerable. Tampoc és cert, com diuen d’altres, que si m‘agrada Moncada és perquè compartim denominació d’origen i, per tant, vivències similars de la terra petita; jo, malgrat ser ebrenc, a diferència d’ell vaig viure la meva primera infantesa sense conèixer el riu. Uns quants diuen que l’admiració que sento per Jesús és deguda al fet que en bona part ens uneixen les mateixes isoglosses, aquestes línies subtils i estranyes que fan giragonses inexplicables i comuniquen aigua dolça i mars, planes i muntanyes; ah, la llengua...!

Potser sí que m’agrada Moncada per com descriu i narra el seu temps –i els anteriors- amb una llengua precisa i suggeridora, però, deixem-nos d’històries, Jesús Moncada és bo, boníssim, un excel·lent escriptor, més enllà de qualsevol consideració particular. Qui l’hagi llegit i no s’ha enamorat dels seus textos i no n’hagi volgut més i més... No vull ofendre ningú.

Fora digressions. Si avui escric això, és per recordar que el diumenge, dia 13 de juny, farà cinc anys que Jesús Moncada ens va deixar definitivament orfes de noves històries, i el trobo a faltar. Se m’ha acudit que, com hem fet en el cas d’altres escriptors, poetes preferentment –no és Moncada un poeta?-, el dia 13 li podríem dedicar un record en els nostres blocs. Res, alguna coseta per deixar constància que ell no es troba perdut en el temps sinó que continua en el nostre temps, al menys en el de les lectures, que és també el temps de la nostra vida (i si algú encara no el té a la seva vida, és un bon moment per començar).

Dit tot això, confesso la meva inhabilitat per organitzar, coordinar i donar fe. Així que si aquesta modesta proposta té algun èxit, ja ens veurem el diumenge. Mentrestant, i per anar fent boca (o ploma), us convido a fer un vol per aquest formidable web que s’inaugurarà oficialment el dia 9; ja sabeu que als blocs sempre ens avancem als esdeveniments.


29 comentaris:

Unknown ha dit...

Una nove celebració blogaire a la vista! M'agrada aquesta.
Moncada s'ho mereix.

He tret el nas al web però no m'hi he pogut entretenir... Sembla inabastable

Salvador Macip ha dit...

Calen poques justificacions per a ser fan del Montcada. M'apunto a la crida.

Anònim ha dit...

SOC BARCELONINA,CRIADA NOMADA, SEGUINT UNA FAMILIA EN ETERN RETORN,EDUCADA A CABALL DE TRES CULTURES,AIXO SI EL MEU AVI ERA DE SANTA BARBARA,I TAMBE SOC "FAN" DE MONTCADA.
JUGANT AMB BCN.

Francesc Puigcarbó ha dit...

M'hi apunto, tot i que reconec i ja ho vaig dir fa un temps que em va costar entrar a camí de Sirga, tenia de tirar massa sovint de diccionari, però reconec que la prosa es poética i escrivia molt bé, d'una manera pausada, però viva alhora. Pero no era pas problema d'ell sinó meu.

Francesc Puigcarbó ha dit...

fet i programat, com diu el meu pare, el Santiago; feina feta no fa destorb. Ah! i gràcies per recordar-ho.

Júlia ha dit...

Crec que Moncada és més lloat que no pas llegit. Per sort, l'àmbit comarcal cuida avui molt més els seus autors que no pas la 'capital'. No li trec mèrit però no en sóc una gran 'fan', de tota manera això no vol dir res i em sembla molt bé recordar-lo.

Allau ha dit...

Pere, no prometo res, però hi pensaré. En Moncada s'ho mereix.

Puigmalet ha dit...

M'encanta Moncada. Ja li trobaré alguna connexió gazofilàctica.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ens deixes pocs dies de coll, Pere. Però et farem costat, i tant!

Ferran Moreno ha dit...

Això m'agafa llegint (i gaudint i fins i tot rient com un pallús, i tenint en compte que llegeixo en públic, podeu imaginar el panorama) Calaveres atònites, i amb ganes de més, que Camí de sirga em va agradar molt. No sé com ho faré, però m'afegeixo a la celebració.

miquel ha dit...

Què et diré, Eulàlia que no sigui confirmar el que dius? Moncada és bo, imprescindible.
Gràcies per recordar-lo al vostre bloc.
Jo encara vaig donant voltes pel bloc que li han dedicat.

Benvingut, SM, al recordatori Moncada del diumenge. Certament, no s'han de buscar gaires raons per llegir-lo.


Benvolguda Oliva, nòmada: qualsevol dia veurem el Moncada barceloní a les teves pàgines... espero.

Puigcarbó, el ràpid: és veritat que el Moncada del Camí de sirga pot ser també una mica de diccionari (valor afegit). Ja has anat llegint les seves històries curtes? Ens veurem el diumenge.

No tinc ni idea, Júlia, de si Moncada és molt o poc llegit, però sí que és força lloat i traduït. Certament, sembla natural que els territoris que tenen menys autors -i encara més si parlen del territori- tinguin més interès a fer-los conèixer. De tota manera, crec que més enllà de les meves complicitats territorials, Moncada és un excel·lent narrador; dit d'una altra manera, a mi m'estimula la seva prosa.


Pensa-t'ho, doncs, Allau. Estic segur que en sortirà un bonic post.


Estic segur, Puigmalet, i Moncada ho sap, que li trobaràs més d'una connexió; només faltaria.

És veritat, Víctor, hauràs de treballar força, però m'ha dit Moncada que li agradarà veure per on li surts.

Crec que Calaveres atònites continua sent la meva preferida, Ferran; estic segur que el públic, si li ho expliques, entendrà el teu riure. Home, precisament tu, que tens públic lector, ens podries parlar de la pervivència de Moncada.

Jesús M. Tibau ha dit...

Bona iniciativa. En faré difusió al meu blog i també hi participaré, i tant!

iruna ha dit...

pere...

de jesús moncada només he llegit la primera pàgina de "camí de sirga" (bé, fins la pàgina 19 de l'edició que jo tinc, lo primer capítol). un començament que m'impacta cada vegada que el llijo, però no he arribat a llegir-lo més.

he entrat ara a visitar la web que enllaces i m'ha semblat molt ben feta. he llegit algun trosset d'on parlava de la navegació per l'ebre i també penso que és un bon racó on passar-hi hores.

hi he trobat un apartat per a les persones que llegim poc, "vídeos", i m'ha agradat molt escoltar una entrevista que van fer-li a crònica de lletres, el 1988, a tv3. m'ha agradat com parlava i m'ha caigut bé.

ara que veig l'altre jesús, lo tibau, no sé si saps que ell mateix va dedicar un programa de televisió al jesús moncada, en el qual va convidar dos germanes d'arnes, amigues del jesús moncada, per a parlar d'ell, neus i teresa pallarès.

aquí tens l'enllaç del blog del programa on presentava este sisè capítol, http://jmtibau.blogspot.com/2010/04/tens-un-raco-dalt-del-mon-6e-programa.html, però el vídeo del programa no he sapigut recuperar-lo.

lo poema que has triat de josep carner també m'ha agradat molt, i també és un autor que no conec.

se'm fa estrany que se'ls recorde a l'aniversari de la seua mort. no sé si es fa també a l'aniversari dels naixements. jesús moncada ara tindria 69 anys, i josep carner, 126, me sembla.

una abraçada, pere

miquel ha dit...

Molt bé, Jesús. Gràcies. Estic segur que tens material i idees de sobra i que ens deixaràs petits.

Comencem pel principi, iruna. I si et llegissis algunes de les narracions de Moncada i després tornessis al Camí? Començar per la novel·la a vegades impressiona.
Realment la web està molt ben feta; es nota que els autors estimaven Moncada. Només els retrauria (i encara he de mirar-me-la amb més temps) que no hi hagi textos de Barcelona.
No recordo el vídeo de Jesús Tibau, hi hauré de passar, encara que suposo que ens els tornarà a presentar el diumenge.
Iruna, qui sap si algun dia, improbable, ens trobarem per llegir plegats Moncada i Carner. T'he fet una proposta de lectura de Carner, però l'he esborrada (m'ho repenso).
No, Moncada tindria 68 anys, recorda que els dos fem els anys als desembre :-)

Unknown ha dit...

M'hi apunto, també!

Jacme ha dit...

vinga, pos! apunta't i a fer soroll tots plegats!

McAbeu ha dit...

He vist la crida al blog d'en Tibau, i no cal dir que podeu comptar amb un apunt al meu blog el proper diumenge.

miquel ha dit...

Gabriel, Jacme, McAbeu, diumenge tindrem lectura per estona. Gràcies!

Pilar ha dit...

Fins demà, Pere. Per a mi Moncada és un dels màxims de les lletres catalanes.

miquel ha dit...

Avui ens anirem (l'anirem) llegint, Pilar. Benvinguda al club.

Gabriel ha dit...

M'acabo de sumar a l'homenatge amb un post simple i breu.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

El meu granet de sorra: Un xic de llum » Jesús Moncada.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Pere, farem un post recopilatori de totes les participacions, oi? :-)

Rafel ha dit...

M'he afegit. Encara que el vaig descobrir tard , per a mi és un autor imprecindible.

http://rcasas22.wordpress.com/2010/06/13/histories-del-cafe-de-la-granota-5-anys-mes-amb-moncada/
Rafel

ricardgarcia ha dit...

Jo també m'afegeixo a l'homenatge al Jesús Moncada. El trobareu a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170485
Salutacions!

Cèlia ha dit...

Jo també hi he participat des de Transparència! http://calalluna.blogspot.com/

Anònim ha dit...

Jo també m'hi he afegit llegint Estremida memòria.
http://gamoia.wordpress.com/2010/06/13/homenatge-a-jesus-moncada/

Darabuc ha dit...

Bé, molt bé! M'encanta Moncada (i no comparteixo cap coordinada de mes, dia, origen ni dialecte). Més que res, Calaveres atònites.