entre parèntesis

M’allibero uns dies de les obligacions diàries i vaig de pont en pont (sota els de La Bisbal encara corre l’aigua fantasmal del Daró) com en el joc de l’oca, raonablement desinformat i, per tant, raonablement feliç. Mentrestant, però, les novetats, la vida i la mort continuen als mitjans i a la realitat i m’és impossible mantenir-me’n verge.

Deixant de banda el 5 a 0 del Barça contra la Real Societat i el desplegament a Barcelona dels Mossos d’Esquadra –diuen que en vuit minuts seran allà on els demanin-, sembla que una de les novetats més comentades –també en el nostre país- és el naixement de la futura reina d’España, la infanta Leonor, una criatura de 47 centímetres que anirà creixent i creixent fins a convertir-se en la reina dels espanyols i les espanyoles si, com sembla, els partits majoritaris decideixen modificar l’article 57 de la Constitució (suposo que no tindrà efectes retroactius i no serà la infanta Elena la beneficiària del canvi). M’agrada el nom que li han triat a la nena. Segurament els pares, d’esperit provadament romàntic, han pensat en Elionor d’Aquitània, mare del rei i trobador Ricard Cor de Lleó i de Joan sense Terra, famosos personatges de la novel·la Ivanhoe, de Walter Scott. Una bona peça la reina Elionor, primer reina de França i després d'Anglaterra. És clar que potser l'elecció s'ha inspirat en Elionor de Sícilia, la tercera muller de Pere el Cerimoniós, mare dels reis Joan i Martí, els darrers de la dinastia catalana de la Corona d’Aragó. O ves a saber si pensaven en la germana d'aquests monarques, que va aconseguir que els seu fill Enric passes per davant de Jaume d'Urgell i entronitzés la dinastia dels Trastàmara. Sigui com sigui, auguro que serà una reina que proporcionarà grans beneficis als súbdits catalans, si abans no hem aconseguit la República. Jo ja no veure ni una cosa ni l’altra, és clar.

Tornant a la Constitució i a la Corona. Que difícil d'interpretar per als qui no en som experts. L'article 57 a mi em sembla anticonstitucional, si tenim en compte que al 17 es diu: "Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo..." O bé els de la monarquia no són espanyols o bé preval el punt 3 de l'article 56: "La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad..." Dit d'una altra manera: ... no m'atreveixo, que tampoc no tinc prou clar que la llibertat d'expressió sigui un dret plenament constitucional.

Deixeu-me canviar de to ara. Aquests dies també m’han portat la notícia de la mort als 84 anys de Lluís Millà Reig, editor i llibreter, fundador del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. En Lluís Millà pertanyia a la tercera generació d’una família dedicada a les lletres i especialment al teatre. Fa anys, des que m’hi va portar la seva filla Elisabet, que vaig començar a freqüentar la seva llibreria del carrer de Sant Pau, 21 a la recerca d’alguna obra que em resultava difícil de trobar en altres llocs o simplement per passar per un lloc amic i còmplice. Aquestes visites, però, es van fer cada cop més escasses i darrerament només veia el llibreter en la parada que cada any muntava en la Fira del Llibre Vell. Aquest setembre –no recordo si hi era l’anterior- ja no el vaig veure. No se’m va acudir que pogués estar malalt, simplement vaig pensar que no havíem coincidit. Al seu fill li vaig comprar unes quantes revistes antigues, entre altres el primer número de “Teatre Infantil Fatty” - ja en parlo en un altre post- titulat Juguem a vendrer, escrit pel seu besavi, que també es deia Lluís Millà i que fou el principal autor de la col·lecció.
El trobaré a faltar.