rànquings

Llegeixo les llistes dels llibres més venuts a l’”Avui” i a “La Vanguardia”. Bona part de les llibreries consultades són les mateixes, però el resultat defereix de manera notable en algun cas. Com que ignoro el procediment exacte que se segueix a l’hora de fer les consultes no puc aventurar cap hipòtesi, però m’atreviria a dir que el concepte “llibre” al menys no és el mateix en els dos diaris.

Avui

1. Pandora al Congo, de Sànchez Piñol
2. Les intermitències de la mort, de Saramago
3. El port de les aromes, de Lanchester
4. Heretaràs la Rambla, d’A. Bosch
5. El retorn del professor de ball, de Mankell
6. El zahir, de Coello
7. Tòquio blues, de Murakami

La Vanguardia

1. Pandora al Congo
2. El cel ens cau al damunt
3. L’historiador, de Kostova
4. El zahir
5. El port de les aromes
6. Home lent, de Coetzee
7. La pell freda

Tot i que la llista de “L V” és més llarga, encara que jo m’hagi limitat als set primers, no s’hi troba el llibre de Saramago –el segon del rànquing a l'"Avui"!- ni el de Mankell. Misteris.
En canvi, a l’”Avui” no es veu L’historiador, Home lent ni La pell freda. Per suposat, El cel ens cau al damunt tampoc no hi és. No m’havia fixat mai que en aquestes llistes apareguessin els còmics. No sé si és que sóc poc observador o és que a “L V” ara fan servir nous criteris. M’imagino aquells qui compren segons aquestes llistes quan en demanar l’obra a la llibreria els presenten una historieta gràfica, segurament la més dolenta de la col·lecció, mentre ells potser s'esperaven alguna novel·la sobre la imporrtància creixent de la religió. Per altra banda, dubto que el còmic, que ja apareix per quarta setmana, sigui només el de la versió corregida, m’hi jugo el que vulgueu que també tenen en compte el del “s’ens”. Per cert, vaig veure que la versió amb els errors, presentada com a única, havia aparegut a l’“eBaiy” francès amb un preu de sortida de mil euros. Sembla que un espavilat del Rosselló volia fer l’agost. No sé com va acabar la cosa, però no crec que colés.
Algú me’n fa cinc cèntims sobre Heretaràs la Rambla? A mi, des que em vaig encallar amb un llibre d’en Bosch em costarà la reconciliació.





P. S. Un dels que cada dia fa més mèrits per aparèixer en els primers llocs del teatre mesetari és en Boadella. Avui he escoltat la bona sintonia que tenia amb Esperanza Aguirre i és que tot s'aprofita-, gran valedora del prohom. La presidenta destacava la valentia del director a l’hora d’expressar-se en llibertat en qualsevol circumstància. Per la seva banda, Boadella, suggeria que els de la seva tribú subvencionessin alguna companyia de teatre en castellà, de la mateixa manera que la Comunitat de Madrid li paga a ell el 80 % de la producció En un lugar de Manhattan. Li durarà la subvenció per estrenar-la a Catalunya o haurà de buscar nou promotor?
A la pàgina dels Joglars llegeixo algunes de les noves activitats de l’astre, que els diaris del país no ens diuen i que estan convertint el nostre director en un català universal –bé, sí, de l’univers espanyol; però tot es començar-: “El dramaturg i director teatral Albert Boadella ha estat designat per la junta de govern de la Real Maestranza per pronunciar el tradicional pregó taurí de Sevilla de l'any que ve, que se celebrarà el Diumenge de Resurrecció, coincidint amb l'inici de la temporada taurina, al teatro Lope de Vega.”