més fums

S’acosta la data en què si vull fumar a la feina m’hauré d’amagar al lavabo perquè l’ofensiva de la Generalitat contra el tabac i/o els fumadors –no ho tinc del tot clar-s’està radicalitzant. Sóc ben conscient que els meus pulmons no funcionen com caldria i que em convindria fer un parèntesi o un punt i a part, com ha fet la Joana, que es mostra insensible i tolerant davant del meu fum, però jo no veig el moment ni tinc la voluntat d’acabar amb aquest plaer.

De fet, en aquest post no us volia parlar de mi i de la meva addicció sinó del meu interès pel món del tabac que va fer que em sorprengués quan fa uns dies es va repetir als mitjans el titular següent –aproximadament-: “ Els Gitanes i els Gauloises seran espanyols”. Vaig pensar que o bé els periodistes no anaven gaire fins o bé que necessitaven, com passa sovint, un títol cridaner però poc rigorós. És clar que sobretot es referien al fet concret que aquestes dues marques de tabac (en la notícia s’incloïa una imatge de J. P. Belmondo, l’actor que, segons deien, més vegades havia encès en la pantalla algun d’aquests cigarrets) deixaven de fabricar-se a Lille i la nova fàbrica s’instal·lava a Alacant –deslocalització i localització-. La veritat, però, és que ja feia temps que els Gitanes i els Gauloises havien deixat de ser francesos i s’havien apuntat al mestissatge que ara està tant de moda en el seu vessant cultural, però que fa temps que es dóna en el camp econòmic. Avui hi ha molt poques grans empreses que tinguin capital i accionistes d’un sol país. Si algú compra un paquet de Gitanes i es fixa una mica en la lletra petita de l’exterior, veurà que els fabrica la mateixa empresa que els Fortuna que jo em fumo: Altadis; i això des de 1999.

Aquí és quan alguns de vosaltres, fumadors i no fumadors, pensareu sorpresos: “però els Fortuna no els fabrica la Tabacalera Española?”. Sí i no. La Tabacalera va deixar d’existir i en el seu lloc va sorgir una empresa participada per l’empresa espanyola i per SEITA (Societé Nationale d’Explotación Industrielle des Tabacs et Allumettes). Actualment Altadis és la 4a companyia tabaquera més gran del món i la principal distribuïdora de cigars havans (Montecristo, Cohiba, Romeo y Julieta, Partagás...). Posseiex el 50 % de Tabacos de Cuba. Dmina 1/3 del mercat d’havans dels Estats Units. Té el 80 % de la tabaquera marroquina Régie des Tabacs Marocaine (el 20 % restant és del govern marroquí). Participa en un 80 % en l’empresa de tabac russa Balkan Star... En fi, no us vull avorrir més. Tampoc no us cansaré amb detalls dels altres negocis de la companyia, com la seva participació en Aldeasa, la empresa que gestiona les botigues lliures d’impostos de molts aeroports. En resum, l’any 2004 Altadis va tenir un volum de vendes de 3.518 milions d’euros, la qual cosa va suposar un increment del 3,3 % respecte l’any anterior. La companyia té una plantilla de 27.400 treballadors que s’estén per bona part del món. Si voleu continuar el meu treball d’investigació només cal que entreu, per començar, en la pròpia pàgina de la companyia.

I torno a parlar de mi. Desesperat pels meus intents vans d’aconseguir deixar de fumar, cansat de la hipocresia d’uns governs que fan campanyes antitabac i pugnen per impedir-me mostrar la meva cara –i pulmons- més fosca en societat, però que al mateix temps faciliten la creació de noves fàbriques de tabac, em sembla que optaré per comprar accions d’Altadis, que intueixo que pujaran com el fum dels meus cigarrets si continua la tendència a incrementar-se el nombre de fumadors i els guanys corresponents, al menys en aquest territori. Moriré abans, però moriré ric, que, digueu el que digueu els moralistes, no deixa de ser una forma més agradable de desaparèixer.