27.11.05

nadal (monòleg)

La ciutat ha encès centenars de bombetes –menys que en altres anys- en alguns carrers: ha arribat Nadal. El fred, atent a la crida lluminosa, s’ha presentat ensems, l’acompanyava el vent, i les fulles de l’Eixample no s’hi han resistit. El tret de sortida ha coincidit amb el dia mundial contra la violència de gènere i el dia mundial sense compres. He vist que a les botigues la gent que s’afanya a fer-se amb peces d’abric, la climatologia mana, i altres que pregunten preus i miren opcions per a més endavant. En una botiga, una senyora carregada de bosses se’m cola, consento, em sembla que té més necessitat que jo d’arribar al pròxim destí. No sé si el 25, marits i mullers, parelles diverses, pares i fills, han fet una treva –només el 25? Només una treva?-. Al portal de l’Àngel hi ha el formiguer de sempre que puja, baixa i es desvia. Arriben dos mossos amb moto fent sonar la sirena –no s’havia vist mai-, aparquen i, pit enfora i barbeta enlaire, miren segurs i protectors el seu entorn –no s’havia vist mai-, no sé sap que busquen. Torna la calma i l’anar i tornar incessant. Els llums nadalencs són anodins: ja no hi ha el gran arbre d’altres temps –l’ecologia mana- ni les vermellors en forma de bosses de la compra d’un altre any –dissimulem, hipòcrites, el veritable sentit de Nadal-, que va aixecar crítiques entre ... Noto més presència policial –la trobada mediterrània marca el ritme- i els de les mantes, inquiets i desconcertats, que no s’atreveixen a exposar la seva mercaderia que no paga impostos. Repasso mentalment nebots i edats i els regals de reis més adients. En una botiga veig arbres de Nadal de plàstic de color cendra, com si ja haguessin fet la seva funció abans de començar, uns altres, electrificats, mostren les branques filiformes que canvien de colors: tots els colors del món. Diuen que els de l’Ajuntament es barallen com sempre per un pessebre. Els de l’Ajuntament són més moderns que ningú i cada any organitzen un concurs per veure qui té la idea més interessant en qüestió de naixements i reis i pastors. Aquest any li ha tocat el premi a una noia argentina que no volia i volia posar el caganer. Uns l’animaven adduint la tradició catalana, d’altres la renyien, fent esment de la nova normativa municipal contra l’incivisme i el mal exemple que es donaria. Els de l’Ajuntament tenen tendència a remenar merda i el caganer pot ser motiu d’una cimera. Jo, com cada any, aniré a veure els magnífics pessebres de l’església de Betlem on encara mai no he vist cap caganer, i és que aquests no estan al dia. Avui, a la tele, han programat la primera pel·lícula amb santa Claus i els valors nadalencs. No us preocupeu si no l’heu vista, en tindreu d’altres.

A la plaça de Catalunya, a penes il·luminada, hi ha la jaima sense calefacció de la Catalònia, que potser es mantindrà impertorbable fins l’arribada de Sant Jordi. Una parada testimonial, de resistents. L’espai no permet massa material i s’hi troben els llibres que deuen considerar més vendibles. Em crida l’atenció que una part important estigui dedicada als llibres de cuina. Cuina més la gent d’ara que la d’abans? Jo, la setmana que ve, celebraré el dia mundial de l’escudella i carn d’olla, un del meus plats favorits (aquesta setmana, seguint la tradició torroellenca, m'he menjat el primer torró de la temporada). Si aixequeu la vista, veureu que el Corte Inglés us desitja “Bones Festes”. Doncs això, que si ho diu el Corte Inglés és veritat. Ha de ser veritat. Jo avui us desitjo també bones festes, no sigui que quan arribi el moment, enfeinat com estaré amb les compres, no me’n recordi.

6 comentaris:

Dan ha dit...

Quina mandra la llarguiiiiiissima temporada de Nadal! Però tens raó: Si els grans magatzems ja ens poden començar a felicitar, doncs nosaltres també: Bones festes

El llibreter ha dit...

Avui he passat també per la Catalònia. Em sembla lògica la selecció de títols, atès que són a tocar —ni que sigui d'esquena— del Corte Inglés. Pura supervivència. Tant de bo tot rutlli com està previst i puguin obrir de nou en un parell de mesos.

Salutacions.

Xurri ha dit...

Aquí van els meus dessitgs nadalencs:

Que tots plegats arribem al gener. Que no hi arribem deprimits. Ni malalts. Ni arruïnats. Ni cremats. Que conservem les famílies i les amistats. Malgrat les festes, malgrat els regals. Malgrat els àpats. Malgrat la família política.
Malgrat el fred (encara que el darrer sigui com de broma)

De fet només m'agradaria dessitjar bon any. És el que solc fer.

Bon any.

Pero encara queda força.

pere ha dit...

No tardarem a gaire a veure l'esperit nadalenc en alguns posts...

A veure si és veritat, llibreter, i abans que acabi l'hivern tornen a ser al seu lloc.

Em sembla que demanes massa, xurri (ai si et llegeix la teva família política!). Alguna cosa se't quedarà pel camí si ets tan ambiciosa. En fi, com tu dius: bon any, que ens tornarem a desitjar més endavant.

esther ha dit...

ei!! bon nadal a tots! a falta de poc menys d'un mes, ja tenim les llums al carrer, els aparadors plens de motius nadalencs, hi ha gent que ja ha penjat, fins i tot, el Pare Noël al balcó! (un mes allà florit pobre home!) Però s'ha de dir que això ja comença a fer ambient, però... perquè pensem ja en sopars de nadal, en què regalarem a cadascú... si encara falten tants dies? jo porto tot el dia pensant com administrar la paga extra per arribar a totes les despeses del mes... Bé, ànim a tots consumistes i no consumistes, arriba el mes més bonic de tots!
Bon Nadal!

pere ha dit...

Tu sí que tens esperit nadalenc, esther. Molt bé. A mi el que realment em preocupa és que cada any tinc menys idees per decidir els regals dels més petits, que ja no ho són tant, i que fan cagar el tió i no obliden els reis. Ai...