Verdel

No sé si el diumenge al matí o a la nit se m’instal·la el nom al cap: Verdel (potser Berdel?). Per què se m’ha acudit de sobte aquest nom deslligat de qualsevol context? Ve i va, sobretot en els moments que no tinc altra feina, que estic en calma, en espera. Sé que pertany a algun personatge que no forma part del meu entorn, de les meves coneixences reals, però no puc anar més enllà. Potser un personatge d’una novel·la francesa, d’una pel·lícula de Chabrol? Segur que no pertany a cap cançó? Tinc la sensació, que sigui d’on sigui, no n’és el protagonista. M’esforço, obro camins, tiro enrere... Res, només foscor. El dilluns al matí, abans d’anar a la feina, torno a donar-li voltes. No m’hi vull capficar. Intueixo que deu ser el personatge d’una novel·la policíaca, però sóc incapaç d’anar més enllà. L’assumpte ja em comença a amoïnar. Gairebé ho tinc, però també sembla que no ho aconseguiré. Per fi, a l’hora de dinar, m’arriba un flash definitiu. Ho veig tot clar, no em queda cap dubte. Em desil·lusiona i em diverteix al mateix temps. Més tard li ho explico a la Joana, que no li dóna cap importància.

Ara m'adono que si us ho hagués preguntat a vosaltres, hauria obtingut la resposta de seguida, però no se’m va acudir. Tampoc no vaig pensar que podria haver trobat immediatament la solució a Google (si hagués escrit les paraules adequades, és clar) ... La Helen Hunt, fantàstica.

P. S. Decididament, Ramon Rovira és un pervertit. Com que li va fallar Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del govern d’Aznar, va buscar algú amb les sigles del partit: (M.) P. P.. Que se sàpiga ni l’un ni l’altre són gaire experts en el tema de les seleccions catalanes, però creen ambient (?). Per cert, i la famosa paritat? Observo poca –o cap- dona en alguns dels seus programes.