Deu passar dels 65. Ja ha viscut més que la majoria dels seus contemporanis i encara li queden més de 15 anys d’activitat constant. Va abandonar dona i fills per seguir el seu camí, no obstant va dedicar un llibre al seu fill on li parlava gairebé de tot perquè sempre tingués una guia. Ha viatjat per Europa, Àsia i Àfrica. És magister en Arts. Coneix reis i jerarquies eclesiàstiques. Diverses ciutats li han proporcionat subvencions per a les seves empreses. Els seus deixebles el segueixen. Parla i escriu diverses llengües. En la seva joventut va compondre poemes amorosos, però després va diversificar la seva literatura, tant podia escriure sobre matemàtiques com sobre astronomia com inventar-se un sistema per conèixer Déu –sobre què no va escriure?-. Crea un llenguatge literari que servirà de model per als autors posteriors. Quants llibres deu haver escrit en aquest moment: dos-cents, dos-cents cinquanta...? És una biblioteca ambulant. Ningú no se li pot comparar.
Però se sent cansat, ignorat, sol. Ell també és humà. Repassa la seva vida. És conscient de la magnitud de la seva obra, de l’exemple que ha donat, però no se sent estimat, li dol el desconeixement i la incomprensió de la gent. Escriu al
Cant de Ramon, sense preocupar-se gaire de la rima:
Son hom veyl paubre meinspreat;
no ay ajuda d'ome nat
e ay trop gran fayt emparat;
gran res ai de lo mon sercat;
mant bon exempli ay donat;
poc son conegut e amat.Només una parada, un instant i després continuarà: escriure, viatjar, parlar, demanar, convèncer... Raó i passió. La vida –el món- és una roda: fa més de set-cents anys ho explicava al seu fill. Ell, però, continua “en lo cap de la roda subirana”.
(Ara tinc dies lul·lians)
Powered by
Castpost
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada