Em llevo tard. Al passeig de Sant Joan s’aprofita encara aquesta calor declinant però sense aturador que fa anar de corcoll els homes i les dones del temps: qui sap si demà arribarà de sobte la fred que ens semblarà intensa per falta de costum.
Els blocs es mantenen semiletàrgics, o així m’ho sembla a mi, cada vegada més selectiu, més mandrós. Llegeixo al diari que el món continua girant. Des de l’oasi en què s’ha convertit avui l’interior de la meva illa de l’Eixample, m’arriben apagats els sons i les veus del Messies de Handel. Imagino que potser la Imma torna a assajar, com l’any passat. És avui el concert al Palau?
A la tarda, mentre intento treballar una mica, escoltaré segurament el soroll insistent de la pilota contra la paret que el nen, cada dia més gran, de l’entresol fa botar en solitari, fins que se’n cansi. Més tard, a poc a poc, començaran a il·luminar-se les finestres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Melangía?
Plaer de gaudir al teu oasi?
Una abraçada grossa.
Tic intentant despertar del meu (letargi).
M'agradaria un oasi per descansar com el teu.. Jo els xuts de pilota no els tinc a casa del veí, jo els tinc a sobre!! "mama juguem, mama vine vine, fem xuts! mama separa les cames que faig un gol...." "fill meu no xutis tant fort, fill meu primer hem de recollir els cotxes del terra que prendrem mal, fill meu la mare té mal d'esquena, fill meu ara toca anar a berenar,...."
Quin contrast, entre els goigs de la música i la calma - excessiva? -que descrius...
Ai Gri-gri, que et veig una mica sobrepassada, aquí i allà!
Melangia i avorriment, aiguamarina. No esl diuemenges no gaudeixo gaire del meu oasi -i el seu-
Una abraçadota.
Uf, gigri, avui t'he anat seguint i em sembla que ara mateix m'ofereixo per fer de cangur i per recordar a tothom qui ho vulgui escoltar que t'ha de tractar com una reina.
Al meu oasi potser no t'hi trobaries gaire bé els diumenges a la tarda :-)
La calma exterior és, relativament, excessiva, però no així la interior. La música m'arribava molt més apagada del que has sentit, a penes perceptible, una promesa que no es realitzarà mai en diumenge a la tarda, ho intueixo.
la calma dels diumenges m'agrada i la odio a termes iguals. la falta d'oferta comercial em frustra massa...
no puc escoltar música: s'han espatllat els auriculars (ja tornaré)
jo l'odio més que m'agrada, i estic d'acord amb tu amb la qüestió de l'oferta comercial escassa. Per què no podem triar els dies de la setmana que volem fer festa?
Publica un comentari a l'entrada