4.11.06

opòsits i enuigs (1)

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
E visch e muyr, e fau d’enuig plaser,
Axi maseix fau de l’avol bon temsp,
E vey sens ulls e say menys de saber,
E no strench res e tot lo mon abras,
Vol sobre·l cel e no·m movi de terra,
E ço que·m fuig incessantment acas
E·m fuig aço que·m segueix e m’aferra.

...

Jordi de Sant Jordi.



Powered by Castpost

M’enutja descobrir que, abans de mi, ja va escriure Jordi de Sant Jordi, i altres encara abans i alguns després, el que jo penso i sento i no sé escriure com ells. Així que escriure alguna altra cosa.

M’enutja que Ono (abans Auna i encara abans Menta), em digui que no em preocupi, que no només em passa a mi, que estant “remodelant” les adreces de correu i és possible que trigui una mica la normalitat... Mentrestant envio correus que no arriben i no rebo els que espero, i es creen malentesos per una i altra banda, i ni tan sols sé si això que acabo de dir és veritat o mentida. Ah!, i com m’enutja que avui m’hagin fet matinar per dir-me més tard que el tècnic no vindrà perquè sembla que els meus problemes els han solucionat des de lluny...

M’enutja que els polítics ens tractin a tots de ciutadans de Catalunya. Amb part del cor encara i per sempre més a la ruralia, trobo que aquest tractament és, com a mínim, poc precís, falsament pretensiós. És clar que no se m’acut quina denominació poden donar als habitants dels masos i pobles del país. També entenc que dir-nos vilatans té un sentit pejoratiu (no se sap si de vila o de vil) que pot ofendre alguns.

M’enutja veure el cos que s’allunya de l’ànima i en el mirall costa de reconèixer.

M’enutja que em valorin per les meves paraules més que pels meus silencis, sobretot quan els silencis...No diré res més.

(Al final, però, dels enuigs en faré plaer. Potser)


P. S. Alguns parleu de l'avorriment de la campanya electoral i no deixeu de tenir raó, però la veritat és que des de la premsa el moviment ha estat prou divertit: tantes reconversions eren més un plaer que un enuig -és una parlar-, com la de Víctor Amela, bilingüe desequilibrat (en el sentit lingüístic) , crític de televisió, comentarista de llibres a BTV i darrerament comentarista polític a "La Vanguardia", que avui deia:

Más meritorio es, pues, lo de Ciutadans: 90.000 catalanes que votan. Me llama uno, buen amigo, perplejo ante los análisis que le definen como lector de El Mundo y oyente de la Cope: "¡Pero si soy lector de El País de siempre! ¡No leo El Mundo ni escucho la Cope! Sencillamente, no soy nacionalista, no soy de derechas ¡y quería tener voz! ¿Soy ya un 'españolista rancio'?", se duele. Mi amigo se perdió anteanoche 59 segundos (TVE1), lo que le ahorró un berrinche: Margarita Sáenz-Díaz afirmó que algunos intelectuales de Ciutadans "están financiados por la FAES de Aznar" (no dio nombres ni pruebas), a lo que Rafael Torres añadió: "¡Arcadi Espada es un ultraderechista!". Los tertulianos más izquierdistas, pum-pum, disparan contra Ciutadans. Piqué también dispara, pero él jura que son socialistas... Reflexionemos.

Reflexionem, doncs.

6 comentaris:

clara ha dit...

Quina poesia més bonica de Jordi de Sant Jordi. Costa una mica d'entendre, però l'esforç val la pena.

Molinera ha dit...

El cas dels ciutadans es pot analitzar com es vulgui i cadascú hi dirà la seva, jo crec que ha aplegat persones molt diferents, que no se senten nacionalistes. I d'això n'hi ha de dretes, d'esquerres i de centre. L'anticatalanisme no ha estat només de dretes, ni molt menys, ni ara ni abans de la guerra. Tampoc el nacionalisme ha estat només de dretes, però també hi ha qui ho pensa.

Arare_ ha dit...

Jo penso que estiv fins als nassos de tots plegats i que no vull que em treguin la son.
Pere Palau, prefereixo il·lusionar-me amb el que em depari el futur, recordar tot allò de bo que té el passat i (òndia, ara no sé com acabar amb uuna frase que no sembli grandiloqüent ni falsa)... bé, doncs als polítics que els bombin!

Petonets de colors

xurri ha dit...

Comparteixo un 80% dels teus enuigs. L'altre 20% no, perque desconeixia el poema i perque segur que no l'entenc tant be com tu.

A mi de tant en tant (2?) m'arriben mails. Clar, que mai no podem assegurar que siguin tots.

Perqué no proves l'acús de rebut?

pere ha dit...

Jo també ho trobo, clara. aquesta primera estrofa és una de les meves preferides.

És clar, molinera, que hi ha moltes interpretacions i, malgrat el que pugui semblar i el que he dit darrerament, no és que m'interessi gaire la classifiacció del grup, més aviat em neguiteja que la llengua sigui l'aglutinant de la diversitat de votants del partit, però tampoc insitiré en le tema perquè ja n'he parlat en altres ocasions.

Que els bombin, arare, abans que ells en bombin a nosaltres, és clar.

per a tu, xurri, entre la literalitat i la llibertat interpretativa:
tots els dies aprenc i desaprenc alhora,
i visc i moro, i faig plaer de l'enuig,
igual que el mal temps el faig bo,
i veig sense ulls i sé menys en saber,
i no estrenyo res i tot el món abraço,
volo sobre el cel i no em moc de terra,
i el que em fuig incesatment persegueixo
i em fuig això que em segueix i m'aferra.

T'arriben mails? Doncs no ho sembla :-)

Xurri ha dit...

Gràcies.
Crec que ara ja és el 100%.

:o)