opòsits i enuigs (1)

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
E visch e muyr, e fau d’enuig plaser,
Axi maseix fau de l’avol bon temsp,
E vey sens ulls e say menys de saber,
E no strench res e tot lo mon abras,
Vol sobre·l cel e no·m movi de terra,
E ço que·m fuig incessantment acas
E·m fuig aço que·m segueix e m’aferra.

...

Jordi de Sant Jordi.



Powered by Castpost

M’enutja descobrir que, abans de mi, ja va escriure Jordi de Sant Jordi, i altres encara abans i alguns després, el que jo penso i sento i no sé escriure com ells. Així que escriure alguna altra cosa.

M’enutja que Ono (abans Auna i encara abans Menta), em digui que no em preocupi, que no només em passa a mi, que estant “remodelant” les adreces de correu i és possible que trigui una mica la normalitat... Mentrestant envio correus que no arriben i no rebo els que espero, i es creen malentesos per una i altra banda, i ni tan sols sé si això que acabo de dir és veritat o mentida. Ah!, i com m’enutja que avui m’hagin fet matinar per dir-me més tard que el tècnic no vindrà perquè sembla que els meus problemes els han solucionat des de lluny...

M’enutja que els polítics ens tractin a tots de ciutadans de Catalunya. Amb part del cor encara i per sempre més a la ruralia, trobo que aquest tractament és, com a mínim, poc precís, falsament pretensiós. És clar que no se m’acut quina denominació poden donar als habitants dels masos i pobles del país. També entenc que dir-nos vilatans té un sentit pejoratiu (no se sap si de vila o de vil) que pot ofendre alguns.

M’enutja veure el cos que s’allunya de l’ànima i en el mirall costa de reconèixer.

M’enutja que em valorin per les meves paraules més que pels meus silencis, sobretot quan els silencis...No diré res més.

(Al final, però, dels enuigs en faré plaer. Potser)


P. S. Alguns parleu de l'avorriment de la campanya electoral i no deixeu de tenir raó, però la veritat és que des de la premsa el moviment ha estat prou divertit: tantes reconversions eren més un plaer que un enuig -és una parlar-, com la de Víctor Amela, bilingüe desequilibrat (en el sentit lingüístic) , crític de televisió, comentarista de llibres a BTV i darrerament comentarista polític a "La Vanguardia", que avui deia:

Más meritorio es, pues, lo de Ciutadans: 90.000 catalanes que votan. Me llama uno, buen amigo, perplejo ante los análisis que le definen como lector de El Mundo y oyente de la Cope: "¡Pero si soy lector de El País de siempre! ¡No leo El Mundo ni escucho la Cope! Sencillamente, no soy nacionalista, no soy de derechas ¡y quería tener voz! ¿Soy ya un 'españolista rancio'?", se duele. Mi amigo se perdió anteanoche 59 segundos (TVE1), lo que le ahorró un berrinche: Margarita Sáenz-Díaz afirmó que algunos intelectuales de Ciutadans "están financiados por la FAES de Aznar" (no dio nombres ni pruebas), a lo que Rafael Torres añadió: "¡Arcadi Espada es un ultraderechista!". Los tertulianos más izquierdistas, pum-pum, disparan contra Ciutadans. Piqué también dispara, pero él jura que son socialistas... Reflexionemos.

Reflexionem, doncs.