on hem menjat

La Xurri, amiga que coneix la meva disciplina blocaire, em posa un parany del qual sap que no em sabré descabollir, perquè m’ho proposa ella: un meme sobre els menjars -encara que no ben bé-. De totes maneres, ja sabem que una de les prerrogatives dels entrevistats és no fer gaire cas de les preguntes dels entrevistadors i respondre al seu aire, segons allò que els suggereix la pregunta. I si sóc inconcret en el noms dels restaurants, no ho atribuïu a mala voluntat, sinó a falta de memòria.

Restaurant a la vora de la mar on t’ho has passat millor.
Com que hi torno cada any, potser hauria de dir que al restaurant Perales, un local situat just al límit dels termes municipals del Perelló i la Cala on pots dinar o sopar just a la vora de l’aigua i tens una vista màgnifica del delta de l’Ebre. En el bloc he deixat més d’una foto del panorama que s’observa. Entenc que no es tracta de parlar del menjar ni del fet que dintre de poc l’aïllament del lloc haurà desaparegut completament.
I encara un altre, també a la vora de la mar –treure el peu i caure a la sorra de la platja- un restaurant, que ara ja no existeix, on treballava –i dinava i sopava- 15 hores diàries quan tenia 18 o 19 anys, on un italià em va regalar el llibre de Neruda que he fet servir fa dos posts. La jaka el devia conèixer, o no, corria l’any...

Restaurant on t’han pres el pèl
No citaré noms, però si poblacions. En temps remots, en un restaurant de Santa Coloma de Cervelló, on em van treure un arròs tan covat que la dificultat per distingir un gra de l’altre d’entre la massa informe es podia convertir en un procés interminable. I no, no compensava la visita a la cripta de la Colònia. Aquest estiu, un restaurant de Cadaquès a primera línia de mar... No, no el vull rememorar.

Restaurant on has gaudit d’una bona carn a la brasa
No demano carn a la brasa als restaurants. La millor carn a la brasa que he menjat –sempre la memòria traïdora?- ha estat al camp, a la vora de Peñafiel, carn de cabrit feta amb sarments i regada amb vi negre de la terra, tret d’aquells mateixos sarments.

Restaurant més romàntic
Ara penso en un restaurant a l’aire lliure d’un càmping de Delfos. Més avall les restes de les ruïnes, i encara més avall la mar. Envoltat de senyals de la raó i l’equilibri, va ser una època en què em dominaven els sentiments. Apol·lo em guiava?
I si em situo a Catalunya, me n’he d’anar a Beget, al Ripollés. No recordo el nom. Al costat de la finestra, a la vora del riu que a l’estiu potser no portarà més que un rajolí d’aigua. Després –o abans- una visita a l’església, i una passejada seguin el curs del rierol, o, pels més agosarats, muntanya amunt intentant arribar a França.

Restaurant d’on vas sortir cantant havaneres
De cap. Alguna vegada he intentat cantar i m’han fet callar immediatament. Ja no ho intento.

Restaurant on aniries cada dia
No ho resistiria. M’agrada canviar i, en tot cas, prefereixo cuinar. Durant dos anys vaig treballar prop del port i em quedava a dinar un dia a la setmana –aproximadament 70 o 80 vegades en tot aquest temps- En cada ocasió (gairebé) vaig canviar de restaurant –nord, sud, est, oest-, simplement per sortir de la monotonia. Em penedeixo de no haver pres notes per fer-ne un llibret. Ara vaig un cop a la setmana al mateix restaurant perquè tinc poc temps des que surto de la feina fins que torno a entrar: tots els dijous –i no menjo paella- menú a 8 euros i l’amo seguidor del Numància: ja saben que no m’han de portar pa ni postres i que dono poca conversa.

Recomana un restaurant econòmic i romàntic
No puc. No ho sé. Segurament a la nit, si us perdeu pel sud, al restaurant de la meva primera resposta, encara. Els dos de la resposta del romanticisme crec que també serveixen.

Recomana un dels teus restaurants preferits
M’invento la pregunta i em responc que el Motel de Figueres, per allò de tradició i modernitat i per les connotacions literàries, i sentimentals que no explicaré. I si us perdeu per la vall de Hecho (se m’acaba d’acudir), aneu a casa Blasquico, pel menjar, pel tracte i per l’entorn (feu reserva: només set o vuit taules).

Ho sento, Xurri, dels restaurants del barri n’haurem de parlar en persona. Per cert, no t’animes a fer el meme de Proust?

Entenc que aquest era el post sobre on hem menjat, ara falta el post sobre què hem menjat, i no vull donar idees. Si algú vol passejar per la seva gastronomia, ja ho sap.

P. S. Em sembla que si continuo per aquest camí, i prometo reincidir, els del Saló del Llibre m'esborraran de la llista, així que esmentaré dos títols per compensar:

Pep Nogué i Puigvert: La cuina de l'arròs de Pals. De l'Orient a l'Empordà. Cossetània Edicions.

Se acabaron las espinacas y otros delitos por computadora. Selección de Issac Asimov, Martin Greenberg y Charles G. Waugh. Alianza Editorial.