1.11.06

fent temps

Ja s’ha acabat la campanya, ja sabeu els resultats, o potser encara no, depèn de quan llegiu el post. M’hi jugo el que vulgueu que el proper president de la Generalitat serà Mas o Montilla, Montilla o Mas: no crec que triïn en Carod o en Saura. Aviat començarà una altra precampanya, que ocuparà més temps i espai. Però la vida continua i alguna cosa cal preparar per dinar o per sopar mentre us mossegueu les ungles impacients per la sorpresa final: Mas o Montilla, Montilla o Mas. Aquest és un bon temps per preparar una senzilla paella de verdures, parca en proteïnes. però gustosa i rica en vitamines. Teniu els alls tendres i els rovellons, fins i tot trobareu faves procedents de qui sap on.

Jo, però, serè agosarat i apostaré per una reedició del tripartit. A veure, un plat al·lusiu que tingui només tres ingredients... Ja ho tinc...

Cassoleta del temps tripartita

Es fregeixen unes salsitxes a la cassola amb oli d’oliva (que siguin nou si sou tres comensals; si opteu per les botifarres, poseu-ne tres). Es retiren.
En la mateixa cassola, i sense canviar l’oli, es posen dues albergínies prèviament tallades a daus. Quan us semblin prou fetes ( va a gustos), retireu-les.
És el torn dels rovellons o pinetells. Mig quilo més o menys? Quan s’hagin begut l’aigua, afegiu les salsitxes i l’albergínia. Doneu unes quantes voltes a la barreja i afegiu, opcionalment, una picada d’all i julivert. Llestos per a servir (recordeu-vos de la sal). És possible que en lloc de rovellons preferiu trompetes de la mort o una altra opció semblant: no us talleu.. I ja em direu què us ha semblat la proposta.
Com que no tinc a mà una foto del plat, em permeto aquesta imatge que, fa no fa...

5 comentaris:

Arare_ ha dit...

Bonica imatge del plat! Es veu gustós, els ocellets tenen sort que no m'agraden els bolets, que si nooooooo...

Doncs jo, abans de complir amb el meu deure i dret de ciutadana, vaig a descongelar un parell de bistecs, que ahir hi va haver castanyada i avui s'ha de fer bondat, perquè el Nadal és "a la güelta de la ejquina" i no és qüestió d'arribar-hi amb aquella panxeta i aquella alegria. Bé, l'alegria si, la panxeta millor que no!

Pere, ja has votat?

Albert ha dit...

Qui és qui, a la foto? Al Montilla el reconec, però els altres dos... Salut.

jaka ha dit...

Provaré aquesta “pocima” que recomanes... la foto representa al tripartit? :(

martí ha dit...

Un quart de deu de la nit, la Terribas i companyia a publicitat... me'n vaig a preparar el sofregit per demà, m'has donat una bona idea! :-)

(i continuo pensant que el vot en blanc ratllarà el 3%...)

Adéu, que connecten!

pere ha dit...

Ja he votat, arare, com pots llegir; i em consta que tu també. Ai, no em facis pensar amb panxetes (el diminutiu en el meu acs és un eufemisme).

Doncs, Albert, la veritat és que no et sabria assegurar qui és qui. Em sembla que depèn del moment.

Segur que la tastaràs, Jaka? Que representa el tripartit, segur. El que no queda clar és sí és l'anterior o el nou, jo diria que per la saviesa que s'atribueix a alguns dels ocells, el vell no pot ser.

Al teu servei, Martí. El vot en blanc no sé si ha ratllat el 3 %, però els Ciutadans sí que s'han emportat aquest percentatge. Quin desatre!