de la suportable lleugeresa del poliespan

Desconec les propietats del poliespan , però estic convençut que amb una mica d’esforç podria arribar saber l’origen i les propietats d’aquest material tan lleuger i polivalent. El que també tinc clar és que mai podré arribar a conèixer el preu de venda a minoristes com jo de les safates d’aquest producte.

Imagineu que aneu a la peixateria, per exemple, i compreu un quart de gambes a 149 euros el quilo. Bé, doncs el peixater o la peixatera, en un gest que és d’agrair perquè evita els desordre del paper encerat, us col·loca una safata de poliespan que pesa 12 grams a la balança i a continuació va afegint gambés fins que arriba al pes, aproximadament, que heu demanat. Us embolica safata i gambes vermelles i llustroses amb un plàstic transparent i ja podeu continuar la compra. Ara ve el moment de repetir la pregunta: Quin preu té el poliespan? Doncs en aquest cas em sembla que va a 149 euros el quilo que, en el cas del que heu comprat a la peixateria ve a resultar a 1,80 euros aproximadament. Potser un pèl car, em direu. D’acord, si el voleu de més barat, aneu a la verduleria i demaneu xampinyons: el preu del poliespan baixa en picat. I segur que encara el podeu trobar a més bon preu, és qüestió d’anar voltant. El que és segur és la impossibilitat d’evitar les fluctuacions econòmiques instantànies del producte i, en conseqüència poder arribar a donar una resposta quan algú o vosaltres mateixos voleu fixar el seu preu. En fi, coses del mercat.

Amb aquesta mateixa safata de les gambes em va passar una cosa ben curiosa uns dies després, quan en acabat de pesar-la vaig deixar casualment uns llibres que més aviat em feien nosa a sobre. Tres llibres, i la balança no es va moure dels 12 grams. Era la confirmació científica que necessitava d’una idea que fa temps que em ronda pel cap, que hi ha llibres tan inconsistents que una vegada llegits –de vegades no s’aconsegueix passar de les primeres pàgines-, o abans potser, són totalment oblidables. Sé que no em puc queixar, que gran part de la culpa és meva, però no puc deixar de dir que la conxorxa entre editorials àvides de diners i amb un seny dubtós i les llibreries que et mostren productes cent voltes llegits amb altres matisos tenen alguna cosa a veure amb les meves decisions precipitades (hi ha altres causes, és veritat, que ara seria llarg d’enumerar). En el cas dels tres llibres esmentats, no m’hauria estranyat que la balança fins i tot s’hagués inclinat pels números negatius sinó hagués estat pel poliespan que, tot i la seva lleugeresa, mantenia una consistència més important que la dels llibres. Consistència -o inconsistència- que, des d’una altra perspectiva, també resulta dubtosa -o provada- per a la Tina, segons ens explicava el dia 16.