introduccions

Inscriure’s en un curset que porta el títol d’ “Introducció a....” és un error que un no hauria de cometre quan el que va darrere d’introducció fa referència a un tema que t’agrada i en tens algun coneixement, encara que l’aprenentatge hagi estat autodidacte, com la majoria d’aprenentatges seriosos.

El primer dia ja veus que la cosa no funcionarà, el segon dia t’adones que es confirma la primera impressió: com es pot passar una sessió de tres hores explicant les parts i el funcionament d’una càmera fotogràfica digital a partir d’un model real que és una peça arqueològica que es deu pagar a preu d’or en el mercat negre?: Una Sony que encara funciona amb un disquet de 3,5”! Instruccions: com es col·loca la bateria; com s’enregistren imatges: traieu la tapa de l’objectiu, moveu el comandament power..., poseu, play..., agafeu el disquet i comproveu..., fiqueu el disquet dins la càmera..., tanqueu el compartiment del disquet, premeu el botó del disparador fins a...; les indicacions visuals: ...Continuo? Tercera sessió (3 hores més): Les càmeres de fotos (1). Quarta sessió: Les càmeres de fotos (2). Què si, que tres hores més de les càmeres de fotos, no m’he equivocat. Cinquena sessió: Formats i captura d’imatges digitals. El tema és llarg i no el podem acabar. No sé si continuarem la setmana pròxima o seguirem amb la sisena sessió, que promet més, sobretot en el cas d’un badoc com jo: Aprendre a mirar i a compondre. Ja us ho faré saber.

No, a veure, no només és el que sembla, que també mirem llibres de fotos, i fotos per internet, i en fem, i les pugem a l’ordinador, i jo, quan tinc una estona, faig de professor-ajudant als companys de dreta i esquerra. I ja he superat la vergonya que vaig passar el segon dia, quan el professor, que em devia observar en una de les meves pràctiques, em va dir que què feia jo allí.

En fi, sé de segur que ara que ja ha passat l’equador del curset la matèria serà més atractiva i complexa i aneu a saber si me’n sortiré. És clar que en aquests tipus de cursets no et donen cap nota segons l’aprofitament, sinó només un certificat d’assistència que no et capacita per a exercir posteriorment d’introductor a l’ús de les imatges digitals. I així, quin estímul et queda?

Resumint, que no és aconsellable matricular-se en un curset introductori d’una matèria que fa molts anys que coneixeu. Sí, encara que les trenta sessions siguin gratuïtes, el professor i els companys molt agradables i que de tant en tant aprengueu alguna cosa. Segur que pel mateix preu podreu trobar 30 hores més productives. No, el temari no me’l van donar fins que vaig posar els peus a l’aula.

D’acord, ja podeu interrompre la lectura i passar a un post més productiu o passar-vos per la interminable galeria d’imatges de zonezero. Si voleu aprofitar la foto de més avall com a punt de lectura... Recordeu que no s’han de doblegar les pàgines.






















(Joel-Peter Witkin: lectura interrompuda -1999-)