I ens n’anàrem pels nostres carrers, cantussejant potser una cançó banal que oblidaríem tot seguit que deixés d’obsessionar-nos, lliurats potser a la inútil follia de les recances per cada moment de la vida viscuda, potser a la dolça mania d’entreteixir esperances per a tota la vida per viure o a l’exhauridora esperança de comprendre. Pels nostres carrers. Per sempre.
Jordi Sarsanedas: “Mite del faraó Joan”, dins Mites, 1954
El gramòfon toca Some sunny day. Adéu clavell morenet! Jo pensaré en el temps passat, en la gràcia dels vells artistes, en els indrets de la platja on jagueren els amants.
Jordi Sarsanedas: “Mite del mariner”
2 comentaris:
Un gran autor i un gran personatge de la cultura, potser poc conegut avui.
T'he deixat un comentari als teus amables retrets al meu blog.
Realment poc conegut, Júlia.
He llegit el comentari i també el molt bon post dedicat a Sarsanedas.
Publica un comentari a l'entrada