2.11.06

consideracions intranscendents i altres reflexions

Al final he anat a votar i no ho he fet en blanc. El meu vot, com se sap, no té cap mèrit ni cap importància, però suma o resta, com els vostres. I que consti que em sembleu perfectament respectables els que heu votat –segons qui hàgiu votat, és clar-, els que no heu votat, els que heu votat en blanc i els que heu preferit distreure el personal de la mesa amb algun poema vostre o d’algun reconegut poeta. L’acceptació de la diversitat és una de les grandeses –i de les petites servituds- de la democràcia.

No parlaré del meu vot, una mica a contracor, ni del vostre, sinó que diré quatre cosetes, espero que poc partidistes, sobre els resultats.

M’ha sorprès que hi hagués tan poca abstenció. N’esperava molta més. I no hi ha dubte que l’abstenció, aquesta vegada sí, perjudica les esquerres. Potser un altre dia parlarem sobre el concepte d’esquerres.

Recordo que tots els partits, excepte el de Saura (com es diu el seu partit?), han tingut menys vots que en les darreres autonòmiques, encara que hagin augmentat de diputats. De totes maneres, els crits dels militants de “Saura president” (cosa teòricament possible) em semblen, com a mínim agosarats, etílics.

M’han estranyats els bons resultats aconseguits pel PSC. La capacitat de sacrifici dels seus votants em sembla encomiable. Déu meu!

Trobo que ERC ha aguantat força bé les campanyes en contra, la qual cosa em confirma que molta gent no fa excessiu cas a la publicitat.

Els bons resultats de Convergència em confirmen que aquest és un país de petits propietaris, de serveis, de ruralitat benestant, de gent satisfeta amb el que té. Això és bo, i per molts anys, però no cal que augmenti.

M’inquieta que el PP, digui el que digui, faci el que faci, escupi contra qui escupi, tingui tan poques variacions. Em costa reconèixer aquesta Catalunya.

No estava al cas i per això m’ha sorprès que tres de cada cent habitants que han passat per les urnes en el país hagin votat Ciutadans. Em sembla preocupant encara que sigui un percentatge tan baix. No em permetre frivolitats al·ludint el nu del seu cap de llista i l’arribada de l’hivern. Que una dreta a la dreta del PP tingui tres diputats en el nostre Parlament no és una broma. Que els que escoltaven el discurs d’aquesta nit del seu líder l’hagin interromput amb crits de “libertad, libertad, libertad...” m’ha trasbalsat.

Sobre el futur puc dir poca cosa, no n’estic capacitat. Em limito a fer sumes i veig que hi ha diverses combinacions possibles, fins i tot la de Convergència (i Unió) i el PSC. ERC torna a tenir la clau, o no.

I perquè no sigui dit que em podia estalviar el post, afegeixo un pensament, o més aviat una curiositat, intranscendent, marginal. En un país on es fan tantes enquestes, m’agradaria llegir-ne alguna on es parlés de la importància dels vots dels immigrants en aquestes eleccions –em refereixo als nacionalitzats-. Cap a on s’han decantat? En quina proporció segons el seu país d’origen? En quina proporció s’han abstingut? Direu que la meva pretensió és una curiositat insignificant i rara i que fins i tot, si no l’explico, fa pudor de xenofòbia, i us hauré de donar la raó. Estic segur, però que els partits comptaven amb el seu vot. Insisteixo, algú sap quants “nacionals” nous votaven aquesta vegada? Jo ho ignoro, però en canvi sé, i és saber poca cosa, que des que juren la Constitució fins que aconsegueixen el DNI passa aproximadament un any i mig en aquest moment, la qual cosa indica que són molts –i més que seran- o que se’ls dedica molt pocs mitjans, que també podria ser.


P.S. I un sentit record per a: Partit antitaurí contra el maltractament animal (PACMA), Partit obrer socialista internacionalista (POSI), Partit humanista de Catalunya (PH), Partit família i vida (PFiV), Els verds-Ecologistes i Verds de Catalunya (EV-EVC), Partit comunista del poble de Catalunya (PCPC), Plataforma adelante Cataluña (Alternativa española- Democracia nacional) (AES-DN), Carmel/Partido azul (PAZUL), Escons insubmisos-Alternativa dels demòcrates descontents (Ei), Catalunya decideix (Decideix.cat), Movimiento social republicano (MSR), Partit republicà català (RC). Alguns d’aquests partits avui deuen haver mort per sempre més, d’altres els tornarem a trobar (si busquem una mica) en les properes eleccions. Descansin en pau uns i altres.

6 comentaris:

Dan ha dit...

Realment hi ha catalunyes que costen d'identificar. L'analisi dels vot per zones, però, aclareix molts dubtes.

Arare_ ha dit...

Això del PP jo tampoc no ho he entès mai. I mira que les han fetes grosses, eh?
Vaig començar a entendre alguna cosa quan, a Galícia,concretament a Muxia, un any després d'allò del Prestige, vaig intentar comprar una samarreta amb el "Nunca mais", perquè ja n'havia tingut una i com aquell que diu estava gastada, i a la botiga em van mirar com si els anés a comprar uuna bomba!

I és que hauries de veure (si no ho has vist) la quantitat de calés que en Fraga va portar a Muxia per tapar boques. I és clar, diuen que tots tenim un preu. Per això, Prestige? què és, això?

martí ha dit...

Aquest article d'Alfred Bosch la clava.

pere ha dit...

POtser tens raó, dan, però -t'ho confesso només a tu- els motius dels vots continuen sent un misteri per a mi. Per exemple, perquè els habitants de Deltebre han donat més vots a ERC que als altres partits? Perquè a tarragona s'ha votat menys que en les altres Províncies (sic)?... I no acabaria mai.

Si tu, arare, que viatges, no ho has entès, imagina't jo, que surto poc del país. Ara, el cas dels gallegs és especial i incomprensible, com el dels bascos, com ho deu sembalr el dels catalans fora d'aquí (en tinc proves).

Martí, no aconsegueixo saber quin article d'en Bosch enllaces, però confio en tu :-)

xurri ha dit...

Els nouvinguts podríen votar a qui els ha donat papers, imagino, perque encara no deuen tenir gaire clar el tema nacional i perque encara no tenen res de valor que voler protegir. Es clar, que si pensem que aprendre el català els resulta un imprevist amb el que no contaven i que els complica la vida una mica, potser han votat els altres aquells. O els cafres aquests, si entre la cridòria han pescat que no n'estàn massa a favor tampoc.
Uf, i si els han dit alguna cosa a misa? que aquesta gent és força devota...
nusé.
Jo vaig votar el que va voler la meva mà al triar la papereta, perque el que duia de cap no va aconseguir vinclar-se amb la musculatura escaient. Vot manual.

pere ha dit...

Sí que tenen coses de valor per protegir: vida, costums (?), feina (si en tenen), futur (seu i dels fills)... Aprendre català no és més problema que aprendre castellà, depèn de si han anat a parar a Barcelona o a Horta de Sant Joan.
No m'acabo de creure el que dius del teu vot, que et conec...