23.4.07

reivindicació extraliterària

No és només una percepció vostra, amables lectors, que jo mateix em reconec una mica torracollons aquestes darreres setmanes, amb un estat de rebel·lia que em sorprèn a mi mateix. Ara, per exemple, i no es pot només atribuir al diumenge a la tarda i a la pilota que bota i rebota sense aturador al pati de baix, em sento refractari a la celebració d’un sant Jordi, patró de Catalunya, que ens escau en un dia laborable. Quin cony de celebració es pot fer en un dia laborable! Corrents a comprar el llibre, corrents a buscar la rosa...! I porta-ho tot ben pensat, perquè obrir-se pas entre la jungla de les parades és un acte heroic fins i tot quan el sol es pon. Que no, que s’ha acabat, que o s’oficialitza la festa amb totes les seves conseqüències o em nego a participar-hi o, conscient de la meva veu en el desert, em demano un dia a la feina i estic pel que toca. Tinc la temptació de començar aquest mateix any i demanar-li a la Joana que em secundi, i anar a Camarasa, per exemple, i entonar, si tot va com abans, una salve en honor de la Moreneta –que només quedaran quatre dies per la seva festa també laborable- i una altra a la marededéu de Montalegre –quin Montalegre?-. I allà mateix comprar el llibre i la rosa, que no cal que sigui el millor llibre i la millor rosa, perquè jo, de llibres i de roses, en compro unes quantes vegades a l’any, i no es tracta de competir amb mi mateix en una diada tan assenyalada. Apa! I aquest any em nego a fer la croniqueta de la diada, que porta molta feina.



FESTA DE LA SETMANA

SANT JORDI GLORIÓS

En aquest mes d’abril, temps de primavera gentil, com digué Fran Ansel de Turmeda, comença ja de somriure la primavera, i per tant ja les flors abunden.

El dia de la festa del cavaller Sant Jordi, Patró de Catalunya, hi ha al Palau de la Generalitat una fira de rosas, on van a comprar-ne tota la immensa gentada que van a adorar la relíquia que és guardada en la històrica capella.

Sant Jordi, demés del Patronatge que exerceix sobre la terra catalana, és un sant que ha obrat infinitat de miracles en favor dels seus devots.

Una posada dels seus goigs diu:

Puix que sou tan eminent
De tota aquesta comarca,
Us supliquem humilment
Que en socorresgueu en aigua;
Siau també nostre amparo,
Guardant-nos de mal febrós,
Siau lo nostre advocat
Sant Jordi màrtir gloriós.

Hi ha pobles i comarques de Catalunya que veneren a Sant Jordi molt especialment, com Vilafranca, com Tàrrega, que fina fa poc feia una processó fins a la casa on hi ha una imatge del Sant j allí els veïns repartien roses als comunitaris; i, sobretot, Camarasa, que venera al Sant col·locat en una alterosa muntanyeta propera. Singularment li rendeix homenatge el dia d’avui anant-lo a visitar en processó. Canten pel camí les lletanies dels Sants. En arribar a l’ermita, un cop acabades les lletanies, la processó es tomba de cara a la muntanya de Montserrat i canta una Salve a la Moreneta; després, girada cap a l’altre cantó, n’endreça una a la Mare de Déu de Montalegre.



Valeri Serra i Boldú. “La Rondalla del Dijous” (2 època), 24 d’abril de 1924.























Ei, i bons amors i bones lectures, que durin, com a mínim, fins al proper sant Jordi.

P. S. Acabo de rebre la felicitació de sant Jordi del president, del que viu en la casa de la foto de dalt (no sé si fer-me posar una escultura com aquesta en la meva façana: proposta per la propera reunió de veïns). El president em diu va vagi aquí, triï i enviï. Fetes les dues primeres parts. És interessant la varietat de poemes i la seva misteriosa aparició. Suposo que als meus amics bascos i gallecs els hauré d'enviar l'original català.

12 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Si és tan bonic que sigui un dia de cada dia però que no ho sigui...

miquel ha dit...

Potser tens raó, violette, però jo sóc gran i lent i necessito temps. Mira tu que estic per exigir que em donin festa per davant i per darrere... i que els altres treballeu, que no hi ha res més terrible que trobar-se en un lloc en què tothom fa festa.

Júlia ha dit...

A mi m'agrada que sigui laborable, altrament hi hauria fugides massives, crec. De fet, des de dissabte que s'està 'celebrant', i em sembla que a algunes universitat els han donat 'festa', pel morro.

Anònim ha dit...

bon dia, pere
i feliç diada de st jordi

:)
p- ara sóc jo la que estic impacient... ja sé que has llegit el correu... jejeje... divendres hi ha tertúlia, o no?
un somriure

mar

Anònim ha dit...

Hola Miquel.
Tenen raó: si fos festa per Sant Jordi tothom fugiria esperitat cap a la platja. No seria el mateix...

Clara Esther

Anònim ha dit...

Sant Jordi a Montsant
“Coneixem un únic vot de poble relacionat amb l’ermita de Montsant: la festa de Sant Jordi, votada per la població d’Albarca. Tot i que el patronatge de Sant Jordi sobre Catalunya –o, més concretament sobre els estaments militars- ve de temps medievals, la popularització de la festa és prou tardana i és difícil de trobar festes locals dedicades a aquest sant...”
“S. Jordi lo poble fa la festa sensilla. Aquest dia era lo dia que se anaba á dir lo ofici á Montsan(t). Y és votat per los animals dañosos, segons he sentit repetir a la gent (APA: Llibre o consueta (y inventario de los efectos) de esta parroquia de Albarca, 1851-1936)”
Indrets de devoció popular al Priorat – Salvador Palomar

Sigui com sigui, que tinguis una bona diada!

Anònim ha dit...

Feliç Sant Jordi Pere!! T'envio una rosa, un poema i un petó!!! Si volies saber què hi feia en un fòrum de motos avui ho sabràs!!!

Dan ha dit...

Pere, doncs a mi m'agrada que sigui laborable. Quan cau en cap de setmana, perd com gràcia. I em faig un fart de riure quan els amics de les espanyes em diuen allò de "...como sois los catalanes, hasta por san jordi teneis que trabajar."

miquel ha dit...

Que poca confiança teniu en els lectors, Júlia i Clara! I el 10% no és un estímul?

La teva experiència ja és una altra cosa, Dan, que em de mantenir el tòpic. Tens raó, no podem quedar malament.

Llegit el correu, mar: m'aclapares amb tant de reconeixemnet públic!
Aquesta tarda no t'he vist davant del Col·legi de Llicenciats, això que hi havia una quantitat de gent important a la parada. En parlarem. No, la tertúlia és cada primer divendres de mes. Aquesta setmana no toca. :-)

Interessant text, Ramon. Sí, cosa de quatre dies però ben aprofitats.
Bona diada a tu, també.

Gràcies per la rosa, el poema i el petó, Violant. Igualment. Ja he vist les teves fotos moteres, ja. Els paratges de l'Empordà els conec prou bé, qualsevol dia m'hi trobes.

Anònim ha dit...

jejeje... si no hi ha tertúlia ja no tens excusa per no venir.
El tema de davant del col.legi ja te l'explicaré, és llarg però es resumeix amb el poc temps que em queda (catxis la política...si no fos per aquella feineta...)

divendres, jo pago les cerveses
un petó
mar

Anònim ha dit...

uiii... em deixava de dir-te... parlant de reconeixements públics... que la "güitxi" diumenge també en té un

-t'ho explico divendres-
més petons, apa
mar

miquel ha dit...

Ai, mar, divendres no tinc tertúlia, però tinc pont i...també és el dia de la patrona de Catalunya. Però segur que trobarem un altre dia, encara que no sigui assenyalat.