de noms i de xifres

Entro a fer una consulta i m’hi entretinc més del compte. Deixo de banda les sensacions personals i passo a les xifres que ens proporciona Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

A través d’aquesta institució es poden consultar la freqüència de noms i cognoms dels habitants de Catalunya amb alguns detalls, com la comarca on es troben i la dècada de naixement. Darrerament també han incorporat una cerca de noms estrangers per estats; així, per exemple, si busqueu el noms dels nascuts a Guinea Bissau residents a Catalunya, us sortirà que el més comú és Mamadu, en el cas dels homes i Maria, amb accent o sense, entre les dones. No cal dir que els il·legals o al·legals no formen part de la base de dades.

La meva exploració ha estat breu i fragmentària, anecdòtica, però suficient per deixar algunes dades que passo a llistar.

Els rànquing dels cinc primers noms d’habitants del territori des d’abans de 1920 fins a 2004, és (no afegeixo les xifres concretes): Jose, Antonio, Francisco, Juan, Manuel, en el cas dels homes: i Maria (amb accent o sense), Montserrat, Carmen, María del Carmen i Josefa. Entre els nascuts a la dècada del 90, els noms són: Marc, David, Daniel, Jordi, Albert; quant a les dones: Laura, Marta, Maria o María, Cristina, Anna. I si concretem els nascuts entre 2000 i 2004, la situació és la següent: Marc, Álex o Àlex (pels que dubteu de la importància dels accents), David, Pau, Pol; les dones: Maria, Paula. Laura, Carla, Alba. Que el nom figuri en castellà no implica que el seu posseïdor tingui l’origen fora d’aquí; tres dels meus cunyats es diuen José al DNI i, que se sàpiga, en les tres darreres generacions no hi havia ningú de procedència castellana en la seva família; és simplement una qüestió de noms de la postguerra, ja m’enteneu.

He fet algunes altres consultes més o menys aleatòries seguint el fil dels noms que em venien el cap a partir d’idees diverses.

He trobat, per exemple, que es diuen Violant 75 persones, un nom que comença a aparèixer als 50 i que té el moment àlgid als 60, amb 39 aparicions (també es troben 23 Violante). El seu equivalent, més o menys, Iolanda el porten 1002 dones, en canvi, Yolanda és el nom de 17.756 dones.

Un altre nom, aquesta vegada masculí, amb connotacions també medievals, Jofre, pertany a 500 persones, i la dècada en què es va posar més és la dels 80, amb 134 inscripcions, encara que entre el 2000 i el 2004 es troben 128 entrades, cosa que indica que la dècada dels 2000 serà la més abundància de l’antropònim en tota la història si continua la progressió. Són feliços posseïdors de Guifré 173 barons.

En la meva ullada als noms de moda, he comprovat que 7595 dones es diuen Vanessa i la seva dècada va ser la dels 80, amb 3872 inscripcions; Kevin, més modern, el porten actualment 2868 homes; la seva dècada va ser, de moment, la dels 90, amb 1914 inscripcions.

Sentia curiositat per veure si hi havia alguna Lluna. Efectivament, 149. És un nom que apareix a la dècada dels 70, amb 17 inscripcions i va a l’alça: entre 2000 i 2004 tenim 76 noves Llunes. I 49 noies es diuen Llum en aquest moment. Posats en el sistema planetari, he llegit que no hi ha cap persona oficialment inscrita com Terra, però que tenim entre nosaltres menys de 4 Mercuri (no es precisa la quantitat), 27 Venus, 11 Mart, 5 Júpiter i menys de 4 Saturn i Urano (no, Urà). Ja dins del vertigen còsmic i la ingravidesa de la manca d’atmosfera, m’atreveixo a perdre més temps i busco Asteroide per allò de a veure si... Ostres, menys de 4 persones porten aquest nom; ni que sigui una, quina jugada! I encara més, constato que al menys una persona porta el nom de la meva constel·lació preferida: Orió. M’aturo en la cerca perquè temo perdre’m entre les galàxies. I aquí és quan entra allò de la realitat i la ficció. Penseu que seria versemblant que un novel·lista seriós triés un protagonista anomenat Asteroide Pérez o Asteroide Martí , per exemple?

Una darrera comprovació que em ve al cap: hi ha algun Napoleó? Doncs sí, 5; i 32 Napoleón. És clar, no em puc estar de buscar els Bonaparte: de primer cognom, 6. No ho dubteu, pel Barcelonès corre algú que és diu Napoleó o Napoleón Bonaparte, i segurament fora d’un psiquiàtric. Fins quin punt l’ha marcat el nom positivament o negativament? No ho sabré si no llegeix aquest post i em relata les seves experiències.

I amb tant de nom m’he tornat allargar sense arribar a conclusions. Deu seu el meu destí: cosa de noms que et marquen per tota la vida.