7.5.07

paraules

Però, qui fou
el cervell atrevit que va inventar
l’instrument carregós de les paraules?

No seria millor,
més clara i generosa
la vida, sense mots?

No ens comprendríem més
amb l’expressiu llenguatge
de la vivor dels ulls?

No estimaríem més
si només ens parléssim
amb els batecs del cor?


Barcelona, 1935.


Avui m'agafo aquest poema per fer-lo meu. Només avui, de la mateixa manera que el poeta devia tornar a la paraula l'endemà, malgrat la recança exposada en les dues primeres estrofes -les altres dues, més concretes, les deixarem per quan calgui-. Jo, com vosaltres, de vegades em canso de parlar, i això que ho faig poc, i, en alguns casos -ai, les municipals!-, d'escoltar.

Per cert, algú sabria concretar el nom del poeta? Dues pistes: el dibuix de més avall, data inclosa, i una quarantena llarga de llibres de gèneres diversos publicats. No us hi capfiqueu si no us ve a la memòria: coses que passen. En el meu cas, la coneixença es va produir per casualitat. Demà o l'altre, si no em dieu res, ja completaré el post.



12 comentaris:

Xurri ha dit...

Sovint les paraules desbarren de la idea inicial, o no s'ajusten prou, o ni tan sols de lluny, al que volem expressar. Si no és que s'encallen, bloquejades per quelcom que de sobte tanca i ferma la porta d'un cop, com un cop de puny sobre la taula.

Jo crec que el de la foto es... no ho dic. callo.

Júlia ha dit...

He de dir que no ho sé, i mira que he barrinat...

Les paraules tenen moltes mancances, certament.

miquel ha dit...

Grandesa i misèria, complicació i elementalitat de les parauls, xurri. I malament quan no poden o no les deixen -deixem- sortir, sí.

Doncs jo continuaré mantenint la incògnita una mica més.


No crec que sigui gens fàcil de saber, Júlia. Jo em veuria ben perdut.
No només mancances, sinó que sovint els atribuïm més importància que no tenen; potsser d'altres vegades massa poca. Sigui com sigui, rarament els donem la justa mesura.

Júlia ha dit...

Responc al misteri poètic amb un altre, crec que no tan críptic, he, he.

miquel ha dit...

Dona, per mi sí que seria críptic si no fos perquè tu deixes més pistes.

Júlia ha dit...

És 'ell'?

http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0072753

Anònim ha dit...

Oh oh, ja veig que anava errada...

pere, ens (em) desvetlles l'enigma?

miquel ha dit...

Admirable, Julia, l'has encertat.

Desvetllo, desvetllaré l'enigma, xurri, tot i que els misteris no resolts...

Montse ha dit...

Abans d'anar a buscar el poeta... deixeu-me dir que Benedetti té un poema que parla precisament del contrari: i jo estic més amb benedetti. La força del llenguatge!

POtser això meu és deformació professional: paraula = pensament. Poder traduir el pensament amb paraules no té preu!!!!!

Mil i pico de petons.

miquel ha dit...

Tot té el seu moment, arare, de vegades parlem poc i de vegades massa... I poder traduir el pensament a través de mirades...? Difícil i sovint poc satisfactori, ho sé.
Et deixaria algun petó, però encara n'estic rebent. Va, té.

El veí de dalt ha dit...

Mai l'hagués encertat. Sort de la Júlia...

miquel ha dit...

Era difícil, veí, però ja veus com se'n surt la Júlia. De vegades fa por i tot.