2.9.07

ficcions

Que poques ganes! Són quarts d’onze quan agafem l’autopista. Els conductors dels cotxes francesos s’han begut l’enteniment. Arribem a Barcelona passades les dotze. Descarreguem. A casa fa calor. Fem un simulacre de sopar.

Encara tinc temps de veure la darrera escena de Pulp Fiction, una de les meves preferides. Després, Jackie Brown (res a veure amb el pare Brown), no tan preferida. Sé que tot plegat és un senyal, un presagi d’alguna cosa, però no sé de què. Quin personatge sóc de la trama o de les subtrames? Qui són els altres? Quan ho sabré? No importa. Tornem a la pista de ball. Una mica d'assaig previ. Fora teranyines.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvingut Pere, veig que els altres encara no t'han descobert. Saps que aviat faràs els 700 dies de bloc? Espero que ens convidis a un brindis virtual. Felicitats!

Esther

Albert ha dit...

Goita quina coincidència! Nosaltres tornàvem d'una sardinada familiar (família política, naturalment) de per allà l'Arc de Barà. I quan vaog arribar acasa, posar la descendència a dormir, descarregar el cotxe, anar-lo aparcar, etc., també vaig veure Pulp Fiction (jo, una miqueta abans que tu, des de quan el Travolta es despista i deixa el cotxe ben brut). La Jackie Brown no l'havia vista i em va quedar un a bona estonada, però massa anuncis.... No et preocupis massa per qui són/som cadascú dels personatges de la trama. Endavant i prou.

Anònim ha dit...

Benvingut Pere al mon “real”... demà no se si ho recordes però tocarà el despertador, de totes maneres ho intueixes. Oi que soc dolenta? Te trobat a faltar !!!
=;)

aiguamarina ha dit...

*

miquel ha dit...

Gràcies, Esther. No se si celebar els 700 dies. No et sembla que millor els 1000, o potser els 1000 posts. Sigui com sigui, tu hi seràs convidada, i tant!

Tu vas passar una mica primer, pel que sembla, però vam tenir el mateix fi de festa. No em preocupa gaire qui som/són, però no estaria malament saber si l'adrenalina m'ha de pujar en qualitat de víctima o de botxi ;-)

Gràcies, jaka. Si que ets dolenta: ara em queden una mica més de sis hores. Bé, de totes maneres serà una reentrada suau.
Jo també t'he trobat a faltar, no només virtualment... però...

Ei, aiguamarina, ja ho veus, un altre cop xerrant epr aquí.

Xurri ha dit...

Pá fuera telarañas!! jé!

Ben tornat!

miquel ha dit...

Ah, les teranyines vénen ara...
Ben retrobada!

Esther ha dit...

Ja estàs aquí! i a més ens saludés amb el Quentin! ole ole ole! benvingut!

miquel ha dit...

Gràcies, Esther. No recordava que fos una de les teves preferides.