6.9.07

recorreguts

Abans d’ahir algú va arribar al bloc escrivint a Google: “tractament del còlic nefritic” i, per aquelles casualitats de la vida que de vegades ens neguem a creure, ahir vaig tenir el segon episodi aquest any de “còlic nefrític esquerra”. Quatre hores d’un dolor intenssíssim, difícil de suportar, que s’allargaven indefinidament en el temps subjectiu de la meva ment. Una vegada passada la crisi més intensa, ja amb molèsties assumibles, i deixant de banda la por d’una possible repetició, el que més em preocupa, a part del propi dolor, és la deshumanització que suposa la situació en el moment de màxima intensitat, la incapacitat de pensar en res més que no sigui el dolor, quan durarà i que es pot fer per disminuir-lo: milions de neurones aconseguides al llarg d’un procés d’evolució i connectades entre elles per sofisticats mecanismes que se centren en un problema que no saben resoldre, i a penes una mirada a la multiplicitat de possibles estímuls del món interior o exterior; una sensació que un, ara, imagina pròpia d’un animal unicel·lular.

Segons em diu el metge de la Puigverd que m’ha atès, el tractament del còlic consisteix únicament en una medicació que disminueixi el dolor (i el protector d’estómac corresponent) fins que el cos expulsi la sorreta o les pedres que el causen o simplement que la irritació disminueixi; una altra cosa són els tractaments operatoris. Li pregunto al doctor per una possible prevenció, per exemple, alimentària, i em diu que no existeix, que puc menjar i beure de tot, únicament cal beure poc en el moment del dolor i molt quan no se’n té. Per si de cas, recorro a savis antics i trobo que Arnau de Vilanova em dóna una pista que no sé si seguir. Us actualitzo una mica la llengua:

Profitosa cosa per a la conservació de la salut és prendre a vegades, al començament del menjar una mica de brou de cigrons o de pèsols; i aquesta és aquella aigua que els savis molt lloen. I es fa així, a saber: que pèsols o cigrons siguin presos i remullats per una nit en aigua dolça, i el segon dia siguin bullits 2 o 3 bulls, i després siguin colats, i es guardi aquella coladura, i cap a l’hora de menjar amaneixi hom una mica de vi blanc i una mica de pols d’spicenardi (desconec aquesta espècie), i safrà, i sal en poca quantitat, i després faci bullir aquestes coses, i al començament del menjar podrà hom beure’n una mica, o, si més li plau, podrà hom fer-ne unes sopes. Car tal brou modifica les venes capil·lars del fetge i obre les vies urinàries, i per això guarda hom de pedres i d’arenes, que no es facin als ronyons, i majorment si amb els pèsols i els cigrons damunt dits s’ha cuit un poc de julivert.

Arnau de Vilanova: Regiment de sanitat a Jaume II (fusió de la versió de Berenguer de Sarriera i de la versió abreujada del segle XV).


Si algú es decideix a presentar el beuratge el dia que tingui convidats a casa, ja em comunicarà les reaccions. Al tractat no especifica si serveix per prevenir les pedres als ronyons en sentit metafòric: cal provar-ho.

10 comentaris:

Xurri ha dit...

uiiii, quin mal...encara prou que tens esperit per a reflexionar sobre l'anihilació que produeix el dolor.

El dolor agut és particularment insuportable, pel component d'angoixa i d'urgència, i d'incògnita sobre la durada i l'evol.lució que tindrà. Bloqueja qualsevol pensament que no sigui relatiu al dolor i -si, deshumanitza.

Bé, espero que ja vagi de baixa, i que no et faci més mal.

Crec que el metge de la puigvert té tota la raó, pel que he sentit, poca cosa més es deu poder fer per les pedres. I respecte als remeis antics i les aigües de llegums, al tanto que porten solubilitzades substàncies altament flatulentes!

Cuida't, pere.

aiguamarina ha dit...

Jo ho provaría res es perd i si el resultates fer una olor especial de tant en tant, que coi, ja s'ho val...

http://links.jstor.org/sici?sici=0369-7827(1939)1%3A6%3C1%3ACOLAVA%3E2.0.CO%3B2-9

si algú pogués ajudarte a traduir, igual descobreixes quinaespécie és, crec que està en llatí.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Pere, vols dir que això no son excuses per demanar la baixa? =:)Bromes a banda, ho sento molt... se el que es passa en aquells moments “eterns”.
Ànims i pensa que això segons diuen no es cap malaltia.

Júlia ha dit...

Ep, ànim, que això fa passar molt males estones. Sobre el beuratge, algun farmacèutic 'dels d'abans' potser encara te l'endegaria...

lola ha dit...

Una abraçada, Pere. I no facis experiments farmacèutico-literaris. El meu home també ha patit alguna vegada d'aquest mal i prefereix beure "Nolotil".

Lola

arsvirtualis ha dit...

La meva mare em deia que preferia anar de part que tenir un còlic nefrític. Amb els anys he entès -i ratifico- el comentari. Ánims...!

Anònim ha dit...

Millora't Pere! Ànims!

Esther

miquel ha dit...

Gràcies, xurri, ja has vist que gairebé torno a estar en forma i parlar amb tu m'hi ajuda (recorda't, no obstant, de portar Buscapina a la bossa)
Ai, si amb les flatulències sortissin també les pedres...!
No sé si prendrem "Herbensurina"...

He entrat al web que em recomnmanes, aiguamarina, però és massa complicat per mi, i, fet i fet, el que importa és la base, algunes espècies es poden improvisar, com sabem els cuiners.
Una abraçada.

Podria ser una excusa, jaka, però des d'instàncies superiors ja m'han amenaçat que el dia 12 he de formar a primera hora, que sinó... No tu vull ni explicar. Sé que ho saps i relament és in consol que no sigui cap malaltia, encara que no tinc ganes que es vagi repetint gaire la no-malatia.

Ja sembla que estic en una fase de recuperació ràpida, júlia. Trobo a faltar els farmacèutics antics: seriosos, però amb temps d'escoltar.

D'acord amb el teu home, lola. Per cert l'experiment farmacèuticoliterari en part me'l va inspirar el teu darrer post: la propera vegada que perilli la teva taula, dóna aquest beuratge al personal, per allò del sentit figurat.

Gràcies a. r.pels teus ànims. He de suposar que la teva mare i tu -i altres veus- teniu tota la raó... Algun remei germànic?

Gràcies, Esther. Com anava dient, quasi estic en forma.

arsvirtualis ha dit...

Els meus druïdes no m'han aconsellat de forma diferent, ja saps la globalització amb els seus tentacles... Això sí, des de que puc "recordar-me" el primer que faig només llevar-me és beure un bon got d'aigua en dejú.

miquel ha dit...

Ah, jo confio en la poma a primera hora.
No sé si creure en l'assumpte dels druïdes: segur que algun vestigi en queda malgrat la globalització.