10.3.08

incertes glòries

No és que sigui obligatori parlar-ne, però em ve de gust.

M’alegra que el proper president de l’estat sigui del PSOE i no del PP, tot i que jo no he votat ni l’un ni l’altre. Bé, de fet jo només podia votar la Chacón i la Nadal.

No em direu que no sóc intuïtiu: la Chacón té alguna cosa, i si no ja em direu perquè l’únic grup que ha pujat de forma claríssima a Catalunya és el que ella encapçalava. Que no és això? Ja m’ho demostrareu si podeu, i no em parleu de bipolaritzacions i altres històries.

Per cert –i continuo amb els sofismes-, si Catalunya no fos espanyola, hagués guanyat el PP, cosa que em permet deduir que el PP no ha de tenir cap inconvenient a atorgar la independència de Catalunya. És veritat que els del PP són més aviat obtusos.

Sobre els resultats del PP a Catalunya, m’abstindré d’opinar i em remeto al que diu la zel, encara que les seves paraules no siguin exactament les meves.

Convergència i Unió sembla satisfeta. Continua sent la tercera força espanyola. A CiU l’ha afavorit el vot útil en clau catalana, no en tinc cap dubte. Aquest matí he trobat dos amics al meu col·legi electoral que l’han votat per primera vegada. Compte amb el vot útil.

ERC potser ha perdut més vots dels que preveia. No entenc perquè no ho preveia. Una cosa és ser esquerra i ser catalanista i una altra es voler ser sobiranista. La qüestió republicana és encara més marginal que la sobiranista, al menys de moment. Molts dels seus vots no s’han quedat a casa sinó que han anat a CiU, en dono fe.

Em sap greu el desastre de Izquierda Unida i valoro positivament l’honradesa del seu líder, ja dimitit. Iniciativa no és mou d’on era. El concepte d’esquerra sembla que no té res a veure amb la concepció de fa trenta anys, o quaranta, o cinquanta. I a qui se li acut dir que prendran diners als rics per donar-los als pobres en un país en que tothom pensa que és més ric que el veí.

M’ha fet gràcia sentir la Rosa Díez parlar en plural referint-se al seu partit.

Mai no podré saber on han anat a parar els vots del milió llarg de joves que tenien la possibilitat de votar per primera vegada. Dels meus dos nebots que es trobaven en aquestes circumstàncies, un fa uns dies que és a Dublín i l’altre no em sembla que estigui gaire per la feina.

En fi, que a partir de demà, o quan sigui, la meva vida haurà canviat radicalment. Mentrestant em pregunto perquè el Barça no ha guanyat el Vilareal i us demano ajuda per resoldre el meu dubte de subsistència més immediat: com que per dinar vull menjar pasta, què em faig: uns espaguetis a la bolonyesa o uns raviolis amb crema de llet a la pastanaga?

16 comentaris:

Albert ha dit...

Sóc dolent amb la cuina, jo; però m'he demanat el llibre del títol, no fos cas que encara aprengui alguna cosa...

miquel ha dit...

Sí que ets dolent, albert: ni un suggerimet val meu dilema vivencial... Els llibres, els llibres... maldecaps.

rhanya2 ha dit...

Jo hauria triat els ravioli... ja em diràs què has fet. El que he fet jo, a les 19.45h, és estrenar unes botes d'aigua super-fashio-new-york i encaminar-me cap a l'escola Rius i Taulet de Lesseps. Ja veus...

miquel ha dit...

Crec que triaré els raviolis, sí, i ja t'invitaria a compartir-los, però sé que el farciment de carn -inevitable, no en tinc d'altres- no et permetria acceptar.
Uf, quines botes per votar, Violette, segur que has estat ben visible! Tant segur com que no em donaràs un indici del teu vot :-)

rhanya2 ha dit...

I tan que te'l donaré! No he votat en blanc i he votat contra el senyor de la nena.
;)

miquel ha dit...

Aquesta és la meva Violette!

Júlia ha dit...

Apa, que estaràs content, Xacòfil convençut!!! Jo no l'he votada però admeto que té alguna cosa i que en sentirem a parlar, un bon somriure, sobretot, i que la majoria de la gent ja està tipa de veure cares llargues i serioses. Només li retrec que es fes aquella foto electoral sense les ulleres, va malmetre la icona.

Montse ha dit...

juraria que t'havia deixat un comentari... on et deia alguna cosa així com que jo hauria triat els espaghetti, però potser ho he somiat (quin cap, el meu!)

mar ha dit...

jo faria tallarines amb bolets...

el meu fill és un d'aquest mil.lió que votaven per primer cop... i va anar a votar... i va votar com cal (aiii, ja em coneixes, oi, com són d'independent... doncs el meu fill també...)

petons de pastanaga
apa, que vagi de gust

Anònim ha dit...

Si us plau, em podríeu passar totes aquestes receptes de pasta que dieu ? estic sense idees culinàries. Porfa !!!
En quan a les eleccions... estic bastant contenta, “el criminal nunca gana”


=;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo em menjaria (ja se que ara ja és tard) lo de la pastanaga, estem acostumatys a dur-la als NASSOS.
Quan a lo de la Carme Chacon, no ho entenc, te tots els números per no ser però és, deu tenir - amb perdó - la flor al cul com en Johan Cruiyff, l'ùnic entrenador sense títol del Barça i amb els mateixos coneixements que en Rikjaard.
Aquí el que és greu són els 7 diputats del Pp contra els tres d'ERC, jo ajornaria el referendum al 3014 per si de cas.

miquel ha dit...

Content, content, no n'estic gaire, però m'encanta que es digui que la Carmeta ha fet guanyar vots. Ja saps que això dels amors sovint és una cosa inexplicable, irracional, fins i tot hi ha amors poc aconsellables, ja, ja, ja.

Has arribat massa tard, Arare, més d'una hora que m'acabo de cruspir els raviolis. Però em reservo els espaguetis per qualsevol altre dia, encara que no en deixi constància.
Llegeixo que la teva votació va ser gratificant -ep, no dic els resultats-

Tu faries tallarines amb bolets, mar? Atractiva opció però també massa tard en el dia d'avui. Per cert, quins bolets?
Bé pel teu fill; i pensa que com que és jove potser algun dia arribarà a votar en un referèndum d'autodeterminació.
Petons de ceba confitada (que també hi anava ;-)

Com que estàs sense receptes, jaka, no m'ho crec. Em pensava que la meva d'espaguetis ja circulava pel bloc, però crec que no. Ja te la passaré en imatges el dia que la torni a fer.
No guanya del tot, però continua actuant. Ai!

Doncs ja ho veus, Francesc, és la que m'ha semblat més adequada.
Pensa Francesc, que la Chacón és la niña de Zapatero, la seva sacerdotessa al temple català, com si deguéssim.
Sí que és especatcular aquesta pèrdua de gairebé la meitat de votants d'ERC. Intel·lectualment m'intriguen dues coses: qui els va votar abans i on han anat a parar els vots que tenien.

aiguamarina ha dit...

( jo sé algú que els va votar abans i dedueixo on son ara els vots ) però ara només vull parlar de menjar.

Jo em demano pasta per el mig día i el puré de verduretes per sopar.

Si pot ser amb crostonets de pà torradet, gràcies!

( una besada wapo )

Francesc Puigcarbó ha dit...

a veure Pere, jo vaig votar ERC després de la traició de l'Avi en pactar amb el Pp. I no en vaign ser l'ùnic. Després, fa quatre anys
quan Perpinyà i l'11 Molta gent va votar ERC (era un vot deixat) en Mazs no cau bé a molta gent i esquerra, malgrat sabiem de les seves mancances i disidencies era uan possibilitat contra Madrit. No han sabuty treure'n rendiment dels ùltims resultats i ERC és una casa de barrets sense mestressa, i consti no ho dic per la Rahola.
En un país com el nostre, no pot ser un partit assambleari, es campi qui pugui i beneit l'ùltim.

zel ha dit...

Osti, Pere, ja veig que tu també creus que la Chacón té alguna cosa...sí, alguna cosa, que a entre decisió, força, convicció, diu el que pensa sense embuts i sense vergonya, i té alegria en dir-ho... I jo, m'he barallat amb tothom quan he comentat com tu, que molts dels vots dels joves han anat a fer vot útil i molts vots d'ERC han anat a CIU, i jo també en conec alguns...

Ja en sentirem a parlar de tot plegat...només em sap greu que Iniciativa verds quedi així... a veure què en surt de tot plegat!
Petons!

miquel ha dit...

La pasta, assegurada, Aiguamarina. La verdura, sense puré, que ja aixafent prou alguns partits :-)
(bona nit wapa).

La Raola, Francesc, és evidentment història. L'assemblearisme, un error, I ara, per acabar-ho de reblar, només faltava la lluita finalment explícita entre Carod i Puigcercós. Déu meu, quin caos! I quin ritme tan equivocat.

Ja veus zel, que compartim molts elements de l'anàlisi dels resultats i de les causes. Eperem que els minoritaris no prenguin decisions precipitades creient que el que cal són girs copernicans, però em temo que són impacients.