Em demanes, Arare –personalitzo- que et digui quins llibres vaig comprar en aquests dos primers dies de la Setmana del Llibre en Català. He tingut dubtes a l’hora d’accedir a la teva curiositat perquè una cosa és el que diem al bloc o en les nostres converses –una tria- i l’altra és la veritat de les nostres lectures, de la vida que no mostrem. Qui és que no té coses amagades, potser insignificants, que no s’atreveix a deixar sortir a la llum ves a saber per quins motius? I per què no?, penso. Quin mal hi ha, encara que només sigui per un cop i en una tarda de diumenge calorosa, d’aquelles en què tothom té activitats més importants a fer que llegir el que et dic, a deixar-se anar una mica, a humanitzar-se, tot sabent que el que escrigui serà un secret entre nosaltres? Per què no mostrar una altra cara d’un mateix, encara que pugui decebre als qui pensen que un es nodreix únicament dels clàssics? Em fa una mica de vergonya, Arare, i no escriuré el nom, només deixaré la foto de les portades, segur que ho entendràs. I és que a la meva època, aquests llibres no es publicaven. Ei, també hi havia altres llibres, però...
10 comentaris:
A quina secció estaven? No els vaig saber veure!!!
Espero que no canviïs el teu rol ni la teva imatge, que molt ens complauen tal com són (són de 'ésser', no pas de Son).
M'encantes, Pere!!!
uauuuuuuuuuuuuuuuuu!
Olé el "meu" Pere!!!
Doncs a mi em semblen unes vessants interessants...
*
tal com diu la violette:
a mi també m'encantes, Pere!
(i em quedo amb un gran somriure a la cara)(buenuuu, després ens els passes, oi)
Veus, dissabte al matí hi vam estar una bona estona i vam sortir-ne carregats de llibres de criatures. Ni un minut de tranquilitat per tafanejar res més. En fi, potser d'aquí a deu anys les coses tornin al seu lloc....
P.S. A mi també m'encantes, pere, ara, no sé ben bé si com a elles....
Cony, Júlia, al seu costat hi havia “És l’hora del Tapersex”, “Artesans de la fantasia” (enquesta sobre el sado-masoquisme), “Els paranys de l’amor”... tot prop de la caixa, com posen els xiclets i altres llaminadures als supermercats.
No sé, no sé: renovar-se o morir. si hagués tingut aquets llibres ne la meva època...
Gràcies, Violette, l'encanteri és mutu. I després d'aquestes lectures... Ja en parlarem.
Què et sembla, Arare, seré un home nou? Ja veus que faig esforços per estar al dia. Espero que no em descobreixi un cálçasses, la resta pot passar.
És clar que sí, aiguamarina. Em sembla que aquests haurien de ser llibres de capçalera, sobretot per alguns.
Gràcies, mar. Va, no crec que a les enyores, que sempre heu estat més espavilades, us interessin aquests llibres. Segur que ja sabeu el que es diu encara que no ho confesseu per deferència als homes.
La part de les criatures era proporcionalment molt més extensa, Albert. No sé si no em queixaré.
Gràcies també, Albert: no, espero que no sigui per les mateixes raons :-)
Ves per on, quines picardies !!!
=;)
ara t'interesses per l'avicultura?
:D
Picardies? No, jaka, és simplement un intent de trobar el meu rol en la societat actual, que em sembla que ja he de començar a plantejar-m'ho.
Bé, l'avicultura, xurri, és una possibilitat, però tinc tantes opcions de futur que em marejo només de pensar-ho. La veritat, no sé si quedar-me com estava. Em sembla que m'he precipitat.
Publica un comentari a l'entrada