26.3.08

testament de Josep Benet

Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia! Un dels meus primeres records en directe de Josep Benet va ser en aquella manifestació d’ara deu fer trenta anys, prop de l’Arc de Triomf. Ell encapçalava aquella marxa, una de les més festives, de les més optimistes que recordo i jo feia fotos que ara em seria difícil trobar. Després les coses han anat com han anat i aquell personatge curiós, singular, utilitzat, respectat, es va anar convertint en un home en part comdemnat a l’ostracisme, a les cites providencials, als homenatges quan convenia. Aquest és un país estrany i –ho diré només per nosaltres- d’una certa misèria. Quina broma algunes llibertats i alguns estatuts d’autonomia... i alguns governants i alguns partits.

Avui vull recordar una paraula doblement aplicable que apareix en el testament de Josep Benet: fidelitat. Fidelitat a Catalunya (el concepte de Països Catalans el deixarem de banda) i fidelitat als més desprotegits, als que ell mateix denominava els miserables. Saber què és ara Catalunya és una tasca difícil, complexa, amb moltes facetes; saber qui són els miserables gairebé continua sent tan senzill com sempre. Els testament de Josep Benet és força més llarg i ple de codicils, però ja m’agradaria saber qui seran els marmessors que faran complir aquestes dos desitjos del difunt i com s’ho faran. És clar que potser hi haurà algú –o molts- que aconseguirà que el testament sigui declarat nul.

En fi, Josep, si ens veiem ja en parlarem.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Malauradament, això que dius passa sovint, ara tot seran 'homenatges' i recordatoris.

Crec que un tema important és que aquí no pots fer res si no estàs lligat del tot amb un partit, Benet ho va intentar, anant d'independent amb el psuc i ara recomanant ciu, perquè, crec, pensava que hi ha temes que han d'estar per damunt dels partits, però em sembla que tant en un cas com en l'altre no se'l va entendre.

Llàstima, penso que hauria estat un molt digne president de la Generalitat, però així van les coses.

Anònim ha dit...

ELS INDEPENDENTS,ESTAN PREDESTINATS A SER INCOMPRESOS.I CATALUNYA,MALAURADAMENT,TE LO QUE ES MEREIX PER COBARDA. JUGANT AMB BARC.......

p ha dit...

Conparteixo les teves afirmacions, potser no l'última: crec que Benet podia tenir la dignitat, però no hagués durat gaire de president de la Generalitat; Benet no era un políticprou pragmàtic.

Ostres, anònim, t'han agafat mentre feies la pintada?