27.4.08

actualització

Plantar tres arbres.
Escriure tres llibres.
Tenir tres fills.

No sé si encara hi sóc a temps. No sé si m’hi hauria de posar. No sé si...
Publicat per a 1:49 a. m.
Etiquetes de comentaris: , ,

9 comentaris:

Rita ha dit...

No era un... de cada?

2:49 a. m.
Xurri ha dit...

Tot és posar-s'hi.
El tema arbres es pot sol.lucionar amb certa facilitat. El tema llibres a les teves mans el veig factible, si arregles un parell de petits i insignificants problemes informàtics.
I amb el tema fills, tens temps, que vosaltres (els homes) rai: no se us passa l'arrós, i si no, mira el papuchi...

3:35 a. m.
Xurri ha dit...

PD: recorda que a la vida hi ha temps per a tot...

3:36 a. m.
Francesc Puigcarbó ha dit...

de les tres, la més fàcil i ràpida es fer els fills, els problemes venen després. Quan a arbres i llibres, hom diria que no caldria, en sobren d'uns i altres

12:46 p. m.
Albert ha dit...

És Monzó, oi, qui va escriure allò de "no plantaré cap arbre"? No sé si a la vida hi ha temps per a tot, però és que, segurament, tampoc ens cal fer-ho tot. Amb tota la calma del món, txino, taxano,....

2:32 p. m.
miquel ha dit...

Això era abans,Rita; però, amb els temps que corren, imagina't que li passés alguna cosa a un fill, que el llibre no tingués èxit o que alguna plaga exòtica fes malbé l'arbre...

Tens massa confiança en mi, xurri. Dels tres temes, només en veig un de fàcil. Vés a saber quan ens trornaran a donar un tros de terra per plantar algun arbre, i dels editors, ni te'n parlo... Vols dir que el papuchi...?
Ai, el temps!

T'hauré de donar la raó en la primera, Francesc... De les altres dos... m'ho pensaré.

Ja és possible que en Monzó ho digués, Albert. I, la veritat, mentre ho vagin fent els altres..., doncs alguns, a poc a poc, sí.

6:22 p. m.
Montse ha dit...

Em falten els llibres, tchts, tchts...

11:09 p. m.
Júlia ha dit...

El Javier Krahe té una cançó molt divertida sobre un senyor a qui el llibre li censuren, l'arbre li tallen els de l'urbanització i el fill toca el dos a l'estranger. Conclou que la propera vegada fara una fotonovel·la, criarà un be i tindrà una flor de plàstic però la mort li diu que ja no hi ha propera vegada. Tot un conte moral.

10:53 a. m.
miquel ha dit...

Això té fàcil solució, Arare, muntem l'editorial quan trobem uns socios capitalistes.

És que les variacions poden ser infinites, i no dic de començar un bloc perquè encara ens hi posaríem. I tenim temps, ho sé.

1:08 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)