avui es parla de mi

Em diu l’Arare –llegeixo tard el missatge perquè el meu mòbil sol estar de vacances en horaris lectius- que avui s’ha parlat de mi. Sempre fa gràcia que algú et recordi, i més si és per bé, i encara més si és l’admirat Màrius Serra, que amb alguns dels seus llibres m’ha fet més fàcil i divertida la meva professió. Màrius Serra, que ja va recomanar Transformacions, creu que també podeu passar per saragatona i, si s’escau, deixar el vostre vot a l’enquesta sobre l’IEC que hauré d’eliminar perquè ja fa dies que està tancada –no és culpa meva- i ha quedat com ha quedat. Em sap greu pels oients de Catalunya Ràdio coneixedors de l’Institut i la seva tasca, que es deuen haver apressat a entrar al bloc per deixar la seva empremta. Quina enquesta se m’acudirà ara? S’accepten propostes.

Deixeu-me recordar que el títol del meu bloc no té l’origen en la saragata: que més voldria que convertir-lo en una festa! La cosa és més humil, més d’anar per casa. La saragatona, també anomenada herba pucera, és una planta que creix als marges de les garrigues i que es fa –o es feia- servir amb finalitats medicinals. Entre les seves virtuts figura la de ser un remei per combatre l’estrenyiment, la diarrea o ajudar al tractament de les hemorroides (en Dan en va parlar, d’aquestes virtuts); entre els efectes secundaris es pot assenyalar la possibilitat que provoqui inflor intestinal o meteorisme, cosa, aquesta darrera, poc recomanable en tertúlies de participants silenciosos. De tota manera, alguns ja sabeu que el nom del bloc no té relació amb tot això, sinó que és un homenatge a la meva àvia, poc donada al meteorisme públic.

Què més puc dir-vos? A continuació us deixo un muntatge amb les paraules d’en Màrius (semper fidelis) amb aquest minut de glòria que li agraeixo, que m’ha fet feliç, i també envermellir.