3.5.08

infusions

Vaig per la pàgina 121. Feia temps que no llegia un llibre nou que em fes buscar tantes referències. La Joana, que quan jo em poso a treballar els diumenges a la tarda es mira Nydia, em diu que potser no se'l llegirà. L'entenc, perquè la Joana vol preservar els seus records sardanístics d'infantesa i joventut. L'hauré de convèncer que Una màquina d'espavilar ocells de nit té, com els bons llibres, tantes lectures que el seu món quedarà intacte; si de cas, completat. Que difícil parlar d'aquest llibre que explica una història i n'explica tantes a la vegada! Que equivocats els qui vegin només una història!

... perquè els mestres no t'ensenyen sinó que t'acompanyen, coses vagues i generals que se't dissolen a la sang com una infusió...

2 comentaris:

zel ha dit...

Ui, Pere, ara si que m'has tocat la fibra amb la darrera cita....clavat! I molt bona lectura!!!

pere ha dit...

Bé, és una visió :-) Apunta't la lectura, zel, crec que et pot agradar.