28.5.08

clàssics populars

Gairebé cada nit, abans de dormir , escolto fins a mitja hora de notícies de Catalunya Informació. Ahir l’única informació cultural era l’acord de la Bernat Metge amb Edicions 62 per popularitzar alguns dels seus clàssics grecs i llatins. Avui he pogut llegir la informació ampliada i en lloc preferent en quasi tots els diaris.

La Catalunya institucional presenta una efervescència literària espectacular; un té la sensació que a partir d’aquest moment o llegeixes o no existeixes com a ciutadà de ple dret; o llegeixes o se t’ha acabat la crescuda. A TV3, per exemple, és la setmana de la lectura, i qui no llegeixi és mort; qualsevol programa s’adequa per encabir-hi en la mesura que es pugui, amb calçador o sense, un contingut adequat a la celebració. En fi, que és possible que entre una cosa o una altra s’aconsegueixi algun nou lector. I si la lectura li fa oblidar els maldecaps de la realitat quotidiana –que també és aquesta una de les finalitats de la lectura- en una època de crisis diverses i creixents, algunes inesperades –com la riuda de l’Ebre a Miravet-, millor que millor. La Catalunya privada, subvencionada o no, crec que passa també per un bon moment: nous escriptors alguns força interessants-, noves editorials, algunes amb llibres a la carta, premis literaris petits i grans, recitals i recitats diversos, celebracions importants o no tant...; de lectors, no sé com va el cens, però suposo que sempre ens en queixarem.

Tornat a la Bernat Metge, com sabeu la proposta es presenta en tres fronts complementaris:

Una cinquantena de títols sense especificar, del total de més de 365 que té la col·lecció actualment, es vendran als quioscos a través de Planeta-Altaya i a un preu d’entre 12 i 15 euros. Els volums que es publiquen actualment costen 36 euros. Les edicions seran facsímil de les publicades per la Fundació, és a dir, en llatí o grec i la traducció, més les notes i les introduccions. Els responsables pensen que una venda de 5000 exemplars per títol estaria força bé; jo crec que per poc que la publicitat directa i indirecta es faci bé se’n vendran molts més: el territori està a punt –i ara no argumentaré els motius- per deixar-se seduir per aquesta iniciativa. La informació que he llegit em fa pensar que aquests 50 títols –hi haurà els meus preferits i en faré de nous?- apareixerien a principis del 2009. No ho dec haver entès bé, perquè una invasió tan massiva de grecs i llatins de cop no l’acabo de veure clara, em sembla excessiva.

Edicions 62 serà l’encarregada d’editar fins una selecció de trenta títols només en català. Entenc que traduccions i introduccions noves sense la versió original. Edicions de butxaca i escolars (suposo que escolars no vol dir per a primària). Es repetiran alguns títols dels quioscos i el preu, de moment, està al voltant dels 20 euros.

Per últim, Enciclopèdia Catalana s’encarregaria de la venda a termini, no sé si de tota la col·lecció o d’una tria a gust del consumidor. En aquest tipus de venda l’Enciclopèdia té ja una xarxa important de subscriptors que facilitaria la col·locació de la col·lecció. També es podria fer una edició de bibliòfil. Dels preus, inclosos descomptes promocionals, tampoc no en sé res.

Tot plegat em sembla una bona notícia, una excel·lent notícia. Que la gent llegeixi és bo, però que llegeixi els clàssics és fonamental. Sobretot ara, en un país en què bona part dels habitants passen per una crisi important d’autoestima -per raons de pes i sense raons clares- i d’altres estan emprenyats –per les mateixes raons que els anteriors-, alguns clàssics assaborits a poc a poc, reflexivament, poden aconseguir el distanciament necessari i la sabiduria suficient per esperar temps millors o per decidir d’una vegada que cal actuar i exigir actuacions amb més fermesa, dues actituds que semblen antagòniques però que no necessàriament ho són. I si els que ens governen o ens volen governar s’afegeixen a la lectura, tot això que tindran guanyat i que, potser, tindrem guanyat.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Una bona promoció del llatí per anar fent boca no aniria malament.

Els que governen ja llegeixen el DOG i el BOE -bé, el resum que els fan els secretaris-, i poca cosa més, al menys la majoria.

I pel que fa als resultats, hi havia un grapat de nazis molt cultes i que s'ho llegien tot i mira...

Grigri ha dit...

M'ha encantat la teva última reflexió. Ara que, després de llegir el comentari de JÚLIA ja no sé què pensar...!!
És bo llegir, però l'efecte que pot causar un llibre en una persona pot arribar ser tant diferent com ho són totes les persones.. els nazis aquests devien tenir algun altre problema més enllà de ser molt cultes, no trobes? :)

Arare ha dit...

ai, no sigueu esgarriacries! val més que llegeixin que no pas que no ho facin (no?)

El senyor que llegeix l'Odissea a L'Ampolla és molt guapo!!!

petonets sense pluja

pere ha dit...

i del grec... Encara que és curiós, Júlia, que els llibres de quiosc portin traducció i el de les llibreries no.
Vols dir que de tant llegir resums es faran planians, o hauran de llegir els decrets sencers?
Dona, tampoc van tenir prou temps per pair els clàssics i, a més, tenien uns buits previs importants.

Ei, grigri, ja et feia perduda!
Tu ho has dit, els llibres per si sols no són solucions, ens diguin els que ens diguin. Ja veus com es venen alguns llibres epr aconseguir el poder i la fama i, noia, res de res.

És clar que sí que val més llegir, Arare. Bé, tampoc no n'estic del tot segur. Llegir ja ho té això, no acabes d'estar segur de res, cosa que de fet és un dels seus encants.
Com m'agradaria estar a l'ombra allargada del lector de l'Odissea! I sense pluja. Queda malament, petons humits?

Júlia ha dit...

Ep i molts analfabets bones persones, continuo amb la meva tesi, el llibre no fa la cosa ni la persona. Que els llibres no són innocents!!!