10.5.08

plovisqueja

La Germana Pluja ens acompanya suau i insistent. El llevant converteix els paraigües en parabòliques improvisades que no capten cap ona nova. Una noia de verd em busca el llibre: me’l fullejaré més tard. Baixo per la Rambla de Catalunya, giro a la dreta. A la Fundació del Círculo de Lectores s’exposen els originals de Guillermo Pérez Villalta dels Viatges de Gulliver. Tota la sala per a mi sol. M’arriba olor de mar i d’aventura. A la paperera transparent del metro algú ha llençat un paraigua, que encara goteja, amb pom rodó de fusta.

Fullejo el llibre. Deformació professional: trobo a faltar un pròleg que em guiï pels camins de les històries i del seu autor, però segur que ho podré solucionar. La inquietud d’alguns contes a penes entrevistos no m’impedeix copsar la suavitat, com la de la pluja, que s’hi escampa. Cap sobresalt que no em porti un somriure. Només una primera impressió.

Plovisqueja. Les velles llambordes del carrer acollien les petites gotes en la lluïssor polida pels anys. L’hora quieta del cap al tard donava a les portes closes de les cases un aire trist...

Martí Sunyol i Genís: “Plovisquejava”, dins Del carrer estant, Abadia Editors.

A més va ploure quasi tot el dia, i, tot i que la pluja lliga bé amb la ciutat, fer-hi turisme en aquelles condicions no era gaire agradable.

Martí Sunyol i Genís: “La fulla tardoral”, dins Del carrer estant, Abadia Editors.

En Guillem no sabia el que li passava. Gairebé no ho sé ni jo que el trio com a personatge d’aquesta narració.

Martí Sunyol i Genís: “Des de la finestra”, dins Del carrer estant, Abadia Editors.


Plovisqueja. Llegiré una estona més.

4 comentaris:

Arare ha dit...

Beneïda pluja!

pere ha dit...

Sí, però esperem que caigui on li toca :-)

Xurri ha dit...

Aquest llibre ha d'estar molt be! El buscaré.

Jo diria que la superfície visible del paraigües és inferior a 1/8 - i m'agrada molt el reflex de l'acera. Bona foto :)

pere ha dit...

(Casa del llibre)

Gràcies pesl ànims, cari :-)