5.5.08

polaco



M’arriba, en un doble rebot, una proposta de Víctor Pàmies que em convida a fer algun comentari sobre la inclusió, ja fa uns anys, de la curiosa traducció al Collins español-inglés de la paraula polaco (també al diccionari virtual hi ha la mateixa entrada). M’afegeixo al joc, però com que no se m’acut res interessant (no crec que sigui el moment de parlar de batalletes, és a dir, de la meva presa de contacte amb la paraula durant un llarg estiu a l’Academia de Infantería de Toledo), em conformo a rescatar l’entrada feta precipitadament al meu diccionari virtual particular. Potser en una altre moment inclouré una postil·la sobre el tema en què parli de la nostra capacitat d’entomar i retornar la pilota.


POLACO, -CA. Adj (fam) ( pej) (cal considerar polac una ultracorreció no admisible) Segons els de fora del seu àmbit lingüístic: natural o resident a Catalunya que s’entesta a parlar en català fins i tot més enllà del seu territori natural. Per extensió, habitant de Catalunya. L’origen i l’extensió del gentilici és incert. Por donde quiera que voy he de explicar el sentido del adjetivo polaco aplicado a cualquier ser humano que habla catalán por parte de cualquier otro ser humano que normalmente habla español. En el origen del adjetivo está la explicación de su uso, antes y ahora. En buena parte de España se desconocía y se desconoce cualquier hecho diferencial que pusiera en cuestión la Historia Sagrada de la unificación nacional. Para los muchachos de Cuenca o de Sevilla o de Badajoz o de Madrid que cumplían el servicio militar obligatorio y por primera vez en su vida oían hablar en catalán, gallego o vasco a otros muchachos de su edad, se planteaba la cuestión de revisar sus criterios sobre en qué nación-Estado vivían o bien de calificar despectivamente como polacos a los propietarios de aquella jerga extranjerizante. (M. Vázquez Montalbán, “El País”, 9-6-1996) Algunhas veces autores cataláns e incluso madrileños quixeron explicar por que aos procedentes de Catalunya se lles chama polacos. Varias son as teorías.Unha que é plausíbel, non sabemos se verdadeira, lévanos ao século XX, concretamente ao terzo final, cando os polacos, da quela baixo o dominio de alemáns, austrohúngaros e rusos, reclamaban a reunificación e a independencia. A reivindicación nacional polaca foi moi seguida pola entón incipiente clase política catalanista, que vía que o modelo do país do leste tiña semellanzas co proceso de despertar nacional catalán. (ANOSATERRA DIARIO, 27-4-2008).
Als antics habitants de la corona d’Aragó de parla catalana, ara en altres autonomies o regions, se’ls coneix també amb el nom d’alguns territoris polonesos: cracovians, pomeranians, silesians...



El terme polaco ha fet fortuna entre els mateixos habitants de Catalunya- sempre disposats a autoparodiar-se-, de tal manera que hi ha un programa d’humor polític de la televisió autonòmica que porta per nom Polònia. El govern polonès, preocupat pel creixent ús del terme aplicat als catalans i davant possibles confusions, sembla que es planteja proposar la denominació única en llengua castellana de polonesos per denominar els habitants del territori centroeuropeu. Per altra banda, una plataforma formada per institucions catalanes diverses i per particulars de tendència marcadament romàntica, proposa el canvi de l’himne nacional autonòmic per l’obra de Chopin coneguda com l’Heroica. Aquest mateix grup insisteix a modificar la bandera nacional per una en què a més de les quatre barres figuri el símbol del poloni, element paradoxalment perjudicial i innocu, segons ens explica en Dan, en honor de la investigadora polaca (catalana?) Maria Curie i tenint en compte la radioactivitat creixent i incontrolada del territori.






P. S. : Per cert, en Víctor anomena Saratoga el meu bloc en un mail en què ens recorda als participants en la seva idea el compromís adquirit. Encara que no sé si vol fer referència al grup de Vallecas o a la ciutat nord-americana, no em disgusta el nom, tot i que, posats a canviar-me'l, jo em veig més amb el nom de Chattanooga Choo Choo, en honor al meu admirat Glenn Miller (no confondre amb Henry Miller. Glenn Ford, etc.)

5 comentaris:

vpamies ha dit...

Ostres, Sargantona, o sergentona o sanglotona... perdona'm per l'error del nom... Però les diòptries i llegir en diagonal i sempre amb pressa, com el conill de l'Alícia al País de Meravelles fa tenir aquests lapsus.

Gràcies, gràcies i més gràcies per jugar amb nosaltres.

Hem obert una nova via de col·laboració que no volem que es tanqui. Qui pren el relleu? ;-)

Puigmalet ha dit...

Boníssim. I quin vídeo tan polaco!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Curiosament, l'anty 68 quan jo feia la mili a Palma, els polacos eren els mallorquins, per nosaltres....

Arare ha dit...

Pere, m'he permès agafar el teu video i posar-lo al meu blog... però , per suposat, he citat les fonts. La font.

uix, gairebé ni et saludo, perdona: natardaaaaa

pere ha dit...

Ha estat divertit participar, Víctor, i anar llegint els altres participants.
(ostres, iaia, ja veus com ens tracten aquests joves).

Gràcies, puigmalet. Repeteixo, ha estat divertit. A la pròxima, millor.

No la sabia aquesta, Francesc. Sempre hi ha algú més avall pel que sembla.


És un honor immerescut, Arare. Si ho arribo a saber!
Bona nit, maca.