Els dos nois, que ja s’han despenjat, demanaven la llibertat d’en Franki, detingut, segons llegeixo, per ultratge a la bandera i condemnat a dos anys i set mesos de presó que ara està complint a can Brians. Bé, la condemna la compleix per un pack en què també em sembla que entra resistència i agressió a l’autoritat; desmentiu-me si m’equivoco perquè a la premsa no trobo informació gaire precisa. Pel poc que sé, sempre a través dels periodistes o d’altres blocs , es tracta d’una història molt fosca amb proves discutibles. No hi ha res ha fer, és una sentència en ferm i l’única possibilitat de sortida és l’indult. Llegeixo que Carretero aprofita el fet per dir la seva. Déu meu, aquest suïcidi lent i inexorable d’ERC... com serà la resurrecció?
(reconfortant parèntesi tertulià)
Llegeixo a l’”Avui”: El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que si els catalans volen canviar el model de finançament, "llavors ens veurem les cares", ja que "si toquen els nostres interessos, ens trobaran".
Televisen el Barça-Madrid. Alguns pesos pesants han preferit quedar-se a Barcelona. Potser demà faran declaracions.
A la primera tornen a passar El pianista. Magnífica.
Fullejo una mica de literatura màgica.
Em poso a treballar una estona.
6 comentaris:
AIXO ENS PASA,PER NO FERNOS RESPECT,I COM BABAUS ANAR VOTAN P.S.O.E JUGANT AMB BAR.....
La pregunta és: la bandera va presentar denuncia?
ai! he oblidat una cosa, ara que sense saber-ho vaig fer una transformació, que te l'haig d'enviar?
Avui escoltava a RACC1 que aquest fet pel que ara ha el jutge ha tret la sentència va ocórrer fa sis anys. Els contertulians es lamentaven de diverses circumstàncies: del penós tractament que la premsa havia fet, i per tant celebraven que uns joves ho haguessin publicitat tal com tu, pere, n'has deixat testimoni fotogràfic al blog; es lamentaven també, com no, que actes d'aquest tipus estiguessin tan severament castigats per una llei pactada pels dos partits majoritaris (PP i PSOE), i aclarien que la sentència era contra un acte d'ultratge a la nació, no pas a la bandera (això és el que han dit); i per descomptat es lamentaven que davant de tanta bogeria s'hi afegia la lentitud de l'aparell jurídic que no havia estat capaç de resoldre fins al cap de tant de temps... Com es pot entendre que aquest o un altre succés pugui tenir sentència sis anys després!!
Tot plegat, sense entrar en matèria en el tema de "l'ultratge a la nació".....
Ho trobo horrorós, i trobo molt lamentable que si aquests xicots no s'haguessin penjat de la grua no n'estariem parlant.
Ara recordo el cas d'aquell nano de 14 anys que va enviar uns anònims a unes empreses i li van aplicar la llei antiterrorista. Si la premsa no se n'hagués fet ressò... què hauria passat?
Deu ser això, anònim, però jo diria que és un pèl més complex.
Sembla que la bandera continua tranquil·la, però els "abanderats"... ui, aquests!
Sobre la transformació no has de fer res, Francsc, jo te la recullo a casa teva (ports pagats) i la porto a casa mevan :-)
Comparteixo el que dius, Gemma. I casos -insisteixo que tinc pocs detalls- com aquest, un munt. A més, van anar a buscar en Franki al cap d'uns mesos del fet. El que dic, un assumpte fosc, amb més elements polítics que judicials.
Publica un comentari a l'entrada