2.5.08

desconnexió

El diari -el llegeixo després de dinar- parla de dos dels meus llibres de Sant Jordi, Una màquina d'espavilar ocells de nit (en la puntuació de 1 a 5 de l'”Avui”, un 4), de Jordi Lara. Me l'he emportat aquí, al nord, perquè em sembla que és on l'he de llegir, però no estic segur que ho faci aquests dies. També unes paraules sobre El sindicat de policies jueus (un altre 4). Avui un dels meus nebots ha començat a treballar de socorrista de piscina en un càmping; el contracte se li acaba el 31 d'agost. Em diu que s'ha avorrit una mica perquè hi havia poca gent banyant-se, de vint a trenta persones, la majoria holandesos i de Barcelona. El seu company de feina llegia un llibre que li diu que li deixarà quan l'acabi, abans que comenci la temporada alta, ara va per la meitat. No sé si li agradarà el llibre de Zafón al qual Zanón, malgrat dedicar-li una pàgina sencera, només li dóna un 2. Val la pena dedicar tota una pàgina a una novel·la que suspèn? Cal justificar l'insuficient amb més frases que els notables? M'hi jugo el que vulgueu que a mi m'agradarà El juego del àngel. És clar que el meu criteri literari és molt discutible.


Avui, però, no estic gaire per lletres. No em sé imaginar sense la possibilitat de veure i de tocar aquesta natura que necessito de tant en tant. Les fruites que estan en procés de creixement presenten un aspecte vellutat i indeterminat, equívoc, amb vestigis de les flors que es panseixen. Una poma, un codony? La tarongina -quina intensitat el seu perfum fins i tot per un fumador!- em transporta a les nits de vora el mar, quan sortia de la feina i me n'enduia algun brot, i més lluny encara. Al mig de la flor, una promesa hivernal que sembla confitada, com si fos trasplantada de la fira de sant Ponç.

2 comentaris:

zel ha dit...

Preciós, Pere, sort que no estaves per lletres que si no... Una preciositat de text que diu no ser-ho, però és gairebé poesia...

pere ha dit...

Gràcies, zel. Avui, passejant per la vila, he pensat: "igual me la trobo".