He solucionat en part els meus problemes informàtics, però em sap greu haver perdut en el procés alguns centenars de fotografies, unes quantes de les quals eren singulars, no des del punt de vista artístic sinó històric, de les petites històries compartides. En fi, suposo que la percepció històrica és, en aquest cas, més aviat personal.
La calor m'atueix, em fragmenta la capacitat de discernir, em distancia de l'entorn i de les persones, m'aïlla, em retorna a la meva misantropia existencial. Estic segur que a tots us ha passat alguna vegada que us heu quedat contemplant -també s'hi val simplement a contemplar amb el pensament- una persona a qui coneixeu de fa anys i us heu preguntat, gairebé sense saber per què, que qui és aquella persona. És possible que tot plegat no sigui la calor, aquesta calor humida que sobtadament potencia les olors i m'omple el nas pràcticament inoperant d'essències i existències com feia temps que no sentia.
Vagarejo per llocs, persones i temps sense cap intenció preestablerta. Mentre a fora sonen alguns clàxons intermitents i escadussers que atribueixo a la victòria sobre els russos -no em ve bé escriure cap línia pretesament enginyosa sobre el tema- penso en algunes previsions de lectures d'estiu i en els qui apareixen als mitjans com a lectors importants perquè ells mateixos en fan ostentació i esmenten deu o dotze títols o -sóc hiperbòlic?- cent o dos-cents, i m'hi incloc. Torno a la realitat i consulto dades: durant l'any 2007 s'han editat a la península, segons els números de l'INE, 72.914 llibres i fullets, dels quals 68.439 corresponen a primeres edicions; una quarta part dels quals pertanyien a literatura, història i crítica literària. Algú s'ha llegit o es llegirà una centèsima part d'aquests títols? I aquí és quan començaria el post de veritat, amb arguments optimistes i pessimistes, però la calor que m'atueix, fins i tot a aquestes hores de la nit -deixem-ho amb la calor- m'impedeix continuar i parlar de les edicions publicades a França, a Portugal, al Regne Unit...
Aquesta calor que em dispersa...
LA CONFIANÇA FA FÀSTIC
Fa 1 hora
3 comentaris:
Pere, ja t'has donat un bon bany? jo ara quan surto a caminar vaig preparada per ficar-me a l'aigua en qualsevol moment. El mar pot ser - en alguns moments- el gran aliat per la calor (no em refereixo pas a aquella hora que la platja està a vessar, evidentment, sinó en hores d'aquelles que els poetes com tu es dediquen a meditar...)
Bon cap de setmana calorós, i un petó ben fresquet!
Noi, vés a banyar i banyar i banya i res de sol, jo m'he estrenat i l'únic lloc on s'està bé és a l'aigua, i consola't, jo també odio la calor!
Quina envaja, Arare, i és clar que et faré cas, excepte en la qüestió de meditar.
Bon cap de setmana també, i un petó poc airejat.
Ja ho sé, zel, però de moment em conformo amb la dutxa i a trepitjar les ombres dels carrers quan el sol va de baixa. La calor em deixa sense defenses!
Publica un comentari a l'entrada