notes disperses del capvespre

A diferència del que passa a la costa, a Barcelona tanquen durant el mes d'agost una quantitat important d'establiments de tot tipus, sobretot els més petites i de fora del centre. Ja em sembla bé: tothom té dret a fer vacances. El que trobo una descortesia és que no avisin públicament dels dies que passaran lluny de la ciutat o en el piset de sobre de la botiga. Quan tornarà el meu estanquer? I el meu perruquer? I els del menjar preparat? I el quiosquer de davant del Gredos? Les botigues de queviures ja no em preocupen; des que han proliferat els supermercats que no tinc problema i la meva fidelitat -la realitat mana- als establiments de tota la vida és escassa.
Aquesta diàspora de comerciants diversos ha produït que els qui, a falta d'altres distraccions, badoquegem pel barri sense rumbs massa precisos ens distraguem amb qualsevol cosa, fins i tot amb els cartells escrits precipitadament que han deixat abans de baixar la persiana els qui han tingut la delicadesa de pensar en els clients habituals o possibles. O altres mostres escrites de la cultura popular.


Ahir, per exemple, mentre pujava a Gràcia a veure l'ambient del capvespre em vaig entretenir davant d'algunes portes i aparadors. En la primera nota ja em vaig entretenir més del compte. Calia aquest detallisme innecessari? No se n'haguessin sortit millor escrivint menys? En aquest país la gent parla massa i a l'hora d'escriure no poden contenir la seva loquacitat que no saben transmetre en una llengua escrita precisa i entenedora. Des del punt de vista ortogràfic hi ha poca cosa a dir, però, com la majoria sap, encara que alguns no ho reconeixeran mai, la llengua té altres convencions que cal respectar, ni que sigui per no fer perdre el temps en cabòries inútils als lents de pensament. Per exemple, al restaurant -de nom tan bonic, encara que un no sap si es refereixen a les cols o al panís- tenen un o més clients? O és que volen advertir especialment el primer client, el preferit i pluralitzen per dissimular? La resta de la nota, ús de majúscules i minúscules incloses, la deixo a la vostra lliure consideració.

I ara, dues notes enigma. En la porta de quin negoci figura la primera anotació i en quina la segona?


Encara més. Em sembla un error fer una rebaixa tan considerable de la samarreta de Ronaldinho pensant que com que ja no juga al Barça la gent la comprarà menys. Aquesta samarreta és una peça de museu, un objecte de col·leccionista ben informat i caldria augmentar el preu considerablement, un 60 % com a mínim; més endavant, ja es veurà.

Acabo amb un cartell festiu, possiblement de poca efectivitat, no tant perquè els possibles al·ludits siguin refractaris al text i a la iconografia sinó perquè és dubtós que a altes hores de la matinada siguin capaços de veure o de copsar la importància de l'amenaça que penja sobre els seus pixats; i, a més, a l'estiu sempre és d'agrair una mica d'aigua refrescant, ni que sigui clorada.