de reines i reialmes

De sobte desapareix i es deixa les maletes a mig fer a la casa antiga –o potser crema maletes i casa-, i torna a aparèixer en una casa del bosc que tenia mig oculta. Renuncia a la glòria dels enllaços. Canvia de nom i de passaport: qui la persegueix més que ella mateixa? La clara Clarissa vol sortir al sol però s’amaga a la ruda. A diferència de tots nosaltres, ni un bri de perfil a la dreta. El necessita? Si tot el que escriu és el seu perfil! S’emmiralla i ens emmiralla en estanys calms i tempestuosos d’ones concèntriques i excèntriques. Ens mira i es mira, canviant i perpètua com les ones lleugeres de l’aigua que l’atreu. La jove Clarissa continua amb aquesta frescor, amb aquesta vitalitat, amb aquest llenguatge directe que als més grans –parlaré per mi, és clar Clarissa; els altres joves ja diran la seva si volen- ens fa venir ganes de llegir-la i d’escriure, ni que sigui ratlles imprevistes com aquestes. Llarga vida a la reina de la ruda! I a la seva successora quan ella torni a fer les maletes.