Alguns dies, recent acabat el dinar o encara amb el mos a la boca, miro “Saber y ganar”, un programa clàssic, discret, distès, estimulant, que ja deveu conèixer perquè és el que porta més anys a Televisión Española. El presenta Jordi Hurtado i el dirigeix un altre excel·lent professional, Sergi Schaff. Avui, per cert, igual que la concursant, no he sabut acabar “El reto”, i això que des de casa deu ser més fàcil. Quina llàstima que en català no hi hagi una cosa semblant, malgrat els intents que s’han fet i es continuen fent.
Bé, doncs cap al final del programa, en una de les parts més difícils, han preguntat què era un llibre. Com podeu imaginar, de seguida he aixecat la mà: Ho sé, ho sé! Un no té clar què és literatura, però... un llibre? No em calia que em presentessin les tres opcions habituals per fer la tria. Ah, però no era tan senzill. La proposta anava més o menys així: Segons la UNESCO –poca broma-, s’entén per llibre una publicació impresa no periòdica, editada en el país i posada a disposició del públic que, sense comptar les cobertes, té: 49 pàgines? 89 pàgines? 109 pàgines? Ostres, ostres! Com que era això! Molt bé, segur que els editors i els llibretes ho tenen molt clar i algú de vosaltres ho intueix, però mai no m’hagués pensat que en el concepte de llibre tingués una importància vital el nombre de pàgines; atribuïu a la meva deformació literària que pensa més en el contingut que en el continent. Que ho hàgim encertat o no és poc important, encara que ho podeu comprovar aquí (programa del dimarts).
Em sorprèn com encara a la meva edat puc arribar a aprendre coses noves, fins i tot coses senzilles que em pensava que ja sabia. Concretada la solució, “la veu cardenalícia” ha dit que si tingués menys pàgines –i aquí s’ha equivocat- l’obra s’anomenaria un pamflet (llibre imprès de molt poques planes, especialment en què s’ataca violentament algú o alguna cosa). No, no, amb més pàgines s’anomena un fullet, sense cap valoració pejorativa.
L’estímul de la troballa, tot i l’hora ingrata de la migdiada, m’ha portat a fer dues investigacions més. La primera, exclusivament conceptual, ha consistit a buscar al diccionari el mot “opuscle”: Obra literària o científica de poca extensió [1803; del ll. opuscŭlum, dimin. de opus, -ĕris 'obra']. El segon pas ha estat buscar amb la mirada entre les obres més primes que tenia a mà si alguna no era un llibre, com jo havia considerat fins al moment, sinó un fullet. Repasso. Tot en ordre. La tragèdia del gos xato, de Prudenci Bertrana; Els dies i tu, d’Emili Rosales; Carta a la posteritat, Carta a Boccaccio, de Petrarca; atzar, de Rosa Comes i Xavier Argenté; Ara o mai, de Joan Fuster; Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades, de Maria Antònia Oliver i Josep Maur Serra: tots són llibres, encara que alguns fan el que podem considerar petites trampes. Ah, però també he descobert un fullet: Científicament s’ha demostrat, de Joan Barceló. No m’importa, no he tingut cap desil·lusió, me l’estimo igual o més que abans de comprovar que no pertanyia al club dels grans. Que se sàpiga!
SOLITUD, FIDEL COMPANYA
Fa 29 minuts
4 comentaris:
Bon dia i bona hora. Pregunta de la quinzena: una obra que té totes les característiques del llibre però menys pàgines que les establertes per a ser-ho, entra a les estadístiques dels "llibres més venuts"? Gràcies!
Benvolguda burg,
M'agrada que em facis aquesta pregunta, no sé fins quin punt retòrica.
En la meva qualitat d'estudiós dels documents de la UNESCO, et diré que les 49 pàgines esmentades per poder considerar que una obra és un llibre són solament una recomanació sobretot a efectes estadístics internacionals, però que cadascú és ben lliure de considerar que les seves obres són llibres o no.
Per cert, parles d'algun llibre concret? Em deixes intrigat.
necessito llegir-me el post per poder respondre. Ara no puc, però tornaré per llegir i dir. Un petó.
No tornaràs, Aarare, que ho sé. Però un dia et raptaré -no em denunciïs- i mirarem de buscar aquest temps que s'escola sense misericòrdia. :-)
Publica un comentari a l'entrada