A les onze amb onze minuts i onze segons del matí del dia onze de l'onzè mes de l'any onze mil cent onze -una data com qualsevol altra-, mentre brillaven encara milers de sols, va desaparèixer definitivament tot vestigi de vida humana de l'univers. Cap historiador no en va deixar constància. No s'hi va fixar cap déu, ni poc ni molt.
Mentre va durar, va ser divertit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Caram Pere, qué apocalíptic que et poses! Sí, sí, va ser divertit, però no sempre...
no gaire, almenys els 9999 últims anys, ates ho hi serem....
Realista-optimista, Clarissa. Des de la distància, si és còsmica, tot és divertit.
Ei, Francesc, aquesta és precisament la diversió. Va, et deixo un possible aforisme per si tornes a pasar per aquí: els historiadors són periodistes que sempre arriben tard.
m'ho anoto a l'agenda
cataclisme binari. Què net, desaparèixer sense rastre: cap reacció, cap lament, cap plor. Curt i ras, a la francesa.
Com hauria de ser, xurri. Massa lamentacions de vegades.
Compte, Jesús, que no s'enfadi ningú :-)
Publica un comentari a l'entrada