Fa setmanes que hauria d’haver suprimit o canviat l’enquesta de la dreta, i aquí ha continuat, obsoleta i acusadora. La veritat és que estava una mica dolgut pels resultats. M’explicaré. Jo em considero sobretot un analista social i polític amb una bona informació sobre el món actual, tant del català com de l’espanyol, i dotat d’una capacitat d’anàlisi notable, i a l’hora de plantejar els possibles temes a tractar preveia que la gent em reconeixeria aquesta capacitat i es decantaria inevitablement per saber la meva opinió en aquests camps. Res, uns resultats aclaparadorament decebedors: 1 vot per a la fallida pressupostària, que era el meu tema preferit i que, com sabeu, encara no tracten els periodistes més ben informats perquè encara no s’ha produït; les bandes intergeneracionals i la ruta de la prostitució, 2 i 3 vots respectivament: assumptes socials de primer ordre negligits pels votants. A místics i polítics, em podia lluir, ho sé: descobrir les motivacions més íntimes d’alguns dels personatges públics de l’actualitat! La resta de propostes eren únicament ornamentals, perquè no es digués, però en cap moment em van semblar serioses.
El tema triat en primer lloc pels amables lectors, Bloquejo ergo existeixo, em semblava d’argumentació tan òbvia que vaig dubtar d’incloure’l, i ja ho veieu. De solituds i solitaris, en parlo amb certa freqüència, de manera que pensava que ja havia acomplert amb escreix. De llibres il·legibles en podria fer una llista, des de la meva perspectiva, és clar, però no tinc per costum ofendre conscientment ningú, també ho sabeu; maleeixo internament el moment en què vaig decidir comprar el llibre o iniciar la seva lectura i ja en tinc prou (que es digui que retiro les piles del taulell de novetats de les llibreries, és una calúmnia que m’ofèn). De les revistes infantils catalanes –un tema menor- alguns recordareu que ja n’he parlat i de totes maneres se’m va colar entre les altres proposicions. Finalment, la qüestió de la pluja responia al meu estat d’ànim del moment, tip com estava aquelles dies d’anar amb paraigües que inevitablement acabo perdent a la mínima que el sol treu el cap entre els núvols; més que voler parlar de la meteorologia, era una interrogació retòrica mirant un cel on sabia que no trobaria resposta.
En fi, que tot i que potser massa tard, finalment he acomplert les demandes que se’m feien en aquests posts curts: 9 en 1. Però continuo tenint un cert sentiment de desil·lusió: mira que no votar massivament per la fallida pressupostària. No, no, ara em nego a avançar res. En parlaré, si s’escau, quan en parlin tots, cosa que comprendreu que tindrà poca gràcia i menys novetat.
P. S. El post previst per avui pretenia parlar de la notícia que fa uns dies ens informava sobre l’oferta d’una discoteca multiautonòmica d’oferir gratuïtament una remodelació de pits per un cirurgia de reconegut prestigi. Una enquesta personal prèvia i el fet que la discoteca hagi retirat l’oferta m’han fet tirar enrere. Estic segur, a més, que m’hagués ficat en un inútil i depriment conflicte ideològic amb els/les lectors/lectores.
Un tema semblant, el dels crucifixos a les escoles, estic convençut que hagués produït els mateixos deplorables resultats.
24.11.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ens expliquis el que ens expliquis, tot ens agrada, home, no et facis mala sang. Ens provoques amb frivolitats i...
t'haguès preguntat per la fallida pressupostaria, si no haguès quedat aclaparada d'actualitat econòmica amb l'explicació de la crisi segons la teoria dels ninja, de l'amable Leopoldo Abadia, tan precís com entenidor - malgrat l'aparent to humorístic.
Què en penses, dels crucifixos a les escoles? :D
Ja ho saps, la Montse sempre trepitja l'ull de poll ;)
A mi, com a la Xurri, m'agrada tot el que escrius i no em puc decantar cap a un o altre tema, ho entens?
petonet.
ah, fa uns dies que em faig un tip de rebre allò del "Mail delivery system noseque" com si jo t'enviés missatges i la teva bústia me'ls rebutgés... t'hi has trobat amb algú més? és amb la teva adreça d' ono.
En saps res?
Gràcies, xurri. Frivoliats? Què dius?
És veritat; al Leopoldo, a més, el vaig veure explicant-se per la tele i va ser molt alliçonador. Ara... res.
Gràcies, Montse (que ja no Arare; ho he de recordar)
Dels crucifix a les escoles? Que els diaris ni 'haurien de parlar, és només folklore: En canvi haurien de parlar de l'assignatura de religió i de la que han de fer els que no la fan, és a dir Alternativa a la religió. Un escàndol!
Sembla quen tinc algunes antigues adreces d'ONO que ja no són operatives. Ara sóc d'auna o de gmail. Ho sento. No sé ben bé què passa.
Publica un comentari a l'entrada