Sobtadament, en ple hivern, arriba un dia estrany, trasbalsador, un ponent dolcíssim maragallià que a mesura que passen les hores em penetra i m’oprimeix el cap i m’ennuvola, i se m’allotja, finalment, al front, com una barrera que tant impedeix sortir com entrar.
Només un miratge de calor que demà s’emportarà la tramuntana però que mentrestant em porta històries velles i lemes o divises com la de la capçalera sempre provisional, o aquesta que tampoc no serà i que Pla va inventar per a l’hiperactiu Estelrich: com més mar, més vela.
P. S. Juro per Llull i per Jaume I que no he estat jo qui ha fet la pintada a la paret del col·legi Claret.
De jo a jo (1 part): Tancar la porta del passat.
Fa 38 minuts
6 comentaris:
La pintada està molt bé, ara falta el com, quan i amb qui aconseguir la cosa.
aquesta exculpació pública es sospitosa...
abans no entenia de que anava l'assumpte de la pintada, és que m'acabava de llevar, ara ja ho he vist en la foto que per cert du la teva signatura artística.
O sigui que en els teus moments d'oci et dediques a fer graffitis! Mite'l, ell!!! que amagadet que ho portava!
Avui ni tramuntana, ni vent de d'alt, aixó ha sigut un cicló estil Florida... a Tarragona, horrorós !!!
:(
Falta, Júlia. Però conseguida la darrera reivindicació les altres... En fi, la darrera sempre serà la mé difícil:tantes variables!
Ho juro per la nebulosa d'Orió, xurri! Sospito, però no en tinc proves que algun dels instituts de les rodalies van enviar... No, no, són només sospites.
Tens raó, francesc, no m'hi vaig poder resistir, però tinc poquíssimes esperances de triomf final.
Que puc fer, montse... Hi ha moments que la mà se me'n va en les causes justes i impossibles.
Ho he vist, jaka. Realment terrible, sobretot perquè hem tingut morts :-(
Publica un comentari a l'entrada