29.3.09

no sé, no sé...

Mentre pujo pel carrer (baixada) de la Llibreteria, abans dels Especiers, on fa molts anys tenia la farmàcia el pare de Bernat Metge i on en temps més recents tancà la darrera llibreria, vaig sentint la música de la manifestació contra la crisi que camina paral·lela pel carrer de Jaume I. El cap d la manifestació ha arribat una mica abans que jo i el crit unànime dels participants i del qui té el micro de la camioneta és “Llibertat d’expressió, policia no!”, malgrat que a les pancartes els lemes majoritaris no tractaven el tema. Passo a tocar dels mossos en filera que protegeixen la Generalitat, més símbol que realitat, on no devia quedar cap representant del ciutadans; ells, esvelts, impertorbables, amb l’uniforme antiavalots, fan patxoca. Quan enfilo de baixada el carrer de Ferran, encara continua el mateix crit.

Una mica més tard m’aturo un moment, el temps just, davant de la representació d’un que té la tita petita compensada per una personalitat poc conflictiva, segons ell. Potser sí que en temps de crisi és un bon reclam malgrat l’oblit dels accents i la lleugera inclinació a l’esquerra de la lletra que fa pensar en una moderada crueltat. No obstant, en absència de número de mòbil i amb un retrat robot més aviat generalista i anàrquic, dubto que el reclam sigui gaire efectiu. És clar que en temps de crisi tot s’aprofita i mai se sap si les reaccions dels hipotètics destinataris del missatge seran prou positives per iniciar la búsqueda.



















I d’aquí dues hores ens canvien l’hora. A fora, continua plovent, lentament, com qui no vol molestar. I ja ha arribat el diumenge.

8 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

d'aixó en diuen un exercici d'estil o quelcom així.
Que deu tenir a veure tenir la tita petita i ser o no bona persona?

Montse ha dit...

i tanmateix plovia... ves quines coses!

estil? exercici? tita-petita?

:D

bona pluja!

Júlia ha dit...

Tita petita,
penis de guix eteri
bona persona.

jaka ha dit...

Bon dia i von diumenge.

Petons,

kika ha dit...

doncs avui a mi em fa falta una hora. bon diumenge!

pere ha dit...

Bé, Francesc, cadascú tria la descripció de la pròpia personalitat en els aspectes físics i morals amb finalitats diverses i com a conseqüència d'un procés vivencial difícilement comprensible pels altres, tot i que vivències similars poder ocasionar un acostament intel·lectual a la personalitat descrita amb mitjans escassos i apressadament a causa d'una hipotètica topada amb les forces de l'ordre.


El sol surt i no surt, Montse. I per poc que es pugui el món serà dels tites-petites.

Aquest si que és un haiku d'immortalització de la tita petita, Júlia. No sé com acabarà la seva història...

Bon diumenge, jaka. I productiva setmana que s'acosta.

Bon diumenge, kika, i preparats pel dilluns. No miris el rellotge i gaudeix del dia que s'allarga.

zel ha dit...

jejeje, jo a aquestes hores estava treballant en el cas dels dos menors que van assassinar el petit de tres anyets a Anglaterra, trencant-me el cap per descobrir com fer la reinserció social, ja veus tu...

pere ha dit...

Difícil m'ho poses, zel. Espero que una mica de distracció de manifestants que s'esbiaxen en les conseignes i de grafiters de tita petita i bona disposició t'hagi suposat una pausa plaent.