rotacions

Em porten sis o set metres d’avantatge. Les seves maletes de rodes petites fan un soroll horrorós mentre van baixant i rebotant per les escales. Són quatre. No els reconec fins que els veig ja asseguts a terra o sobre les maletes al principi de l’andana. Estan cansats de la setmana que acaben de passar a Londres.
- ...
- ...
- Doncs per poc no arribem a l’avió. La L. s’havia perdut i la vam trobar just a temps per no perdre el vol.
- La L.? Com es podia perdre ella sola? No és la que sempre anava amb en V.?
- Anava –somriure condescendent dels coneixedors-. Aquesta setmana ha sigut molt intensa, hi ha hagut alguns canvis. Ja t’explicarem...
- ...

M’assec en el banc de pedra just davant de la publicitat de la telefònica. Imagino. Somric per dintre, encara que no estic segur que ho hagi de fer. Pugem al metro en vagons diferents. Ells baixaran a la parada següent. Avui ens tornarem a trobar durant una hora, però segurament només parlarem de literatura, de ficcions. No preguntaré res, jugaré a endevinar a partir de les mirades i dels gestos. Potser més endavant...