20.3.09

l'altre sant Josep

No sé si la gent encara celebra gaire els sants o són els aniversaris, malgrat que cal posar més atenció a recordar-los, els que guanyen adeptes. Tant s’hi val.

Tots els meus cunyats o els marits de les meves cunyades –tots!- és diuen Josep, de manera que a la meva família política des de sempre que s’ha optat per anomenar-los pel cognom o per un motiu per evitar equívocs i per economia del llenguatge. Tots celebren el seu sant i ja sabeu que és una data fàcil de recordar. Doncs bé, jo no sé on tenia el cap avui que res de res, i ara ja és massa tard i tampoc és qüestió de deixar un msm. Podria trucar-los demà, dia 20, perquè encara és sant Josep, però em sembla que esperaré un dia més, ja que malgrat que la nostra relació és força bona no voldria que és pensessin que vaig amb indirectes. Diu Joan Amades en el seu Costumari català que entre altres sants (santa Fòtima, la samaritana, per exemple) el 20 de març hi ha un Josep que no és estrany que la modermitat hagi oblidat:

Sant Josep Geperut: Fou un dels tres pastors de l’Anunciata als quals l’àngel donà la primera fausta nova del naixement de Jesús a l’establia, i per tant, un dels tres primers que el van veure. Jesús va escollir un geperudet, per significar que preferia els humils i els desfavorits de la ventura, mentre fossin bons, i que estimava més la puresa de cor i de sentiments que no la perfecció corporal. Hi ha una nadala cinc-centista que ens parla d’aquest pastoret santificat. Els geperudets tenien aquest sant per patró. Pel Gironès diuen, dels geperudets, que porten a l’esquena la caixa de sant Ou, sant trobat a Celrà. Ignorem per quina raó hom aplica aquest qualificatiu al defecte físic dels geperuts. Per aquella contrada els geperuts veneren sant Ou.

Cada dia hi ha menys Joseps que no tinguin un nom compost, i encara; però dubto que cap pare, mare, avi, àvia, oncle, tia o altres familiars proposin per al nou nascut el nom de Josep Geperut, i molt menys si han observat una petita convexitat en l’esquena de la criatura.

La veritat és que dubto que el sant no sigui una invenció d’un Amades amb ganes de broma. Tot plegat no m’acaba de quadrar. Per una banda, no crec que Jesús escollís un geperut i no l’adrecés, tenint en compte que una de les seves tasques més habituals era fer caminar els coixos, fer parlar els muts, tornar la vista als cecs, etc. En cas d’haver de triar, tinc claríssim que tots preferiríem la puresa del cor i dels sentiments a la perfecció corporal, però tampoc no dubto que Jesús, més que cap altre, es decidiria per la perfecció total. Per altra banda, dubto que un geperut tries com a patró un altre geperut, en tot cas es decidiria per un sant (o santa) de cos esvelt i potser voluptuós, depèn de la moda del moment. Per últim, no crec que els geperuts tinguin cap tendència a venerar un sant que es diu Ou, a no ser que pensin irònicament que ja són... que els hagi tocat a ells la caixeta de l’esquena. A veure, algú del Gironès ha vist mai cap multitud de geperuts venerant sant Ou? Algú ha vist cap reunió de geperuts? No fotem!

Bé, que no, que esperaré que sigui dissabte per trucar els meus cunyats i altres amistats. No voldria pensessin que en la meva sincera i honesta felicitació hi ha cap segona intenció, que els fils de l’amistat són molt subtils. Per suposat, no se m’acudirà dir-los que si no els he trucat avui ha estat perquè “és clar, com que era sant Josep Geperut...”

Bé, si algú de vosaltres celebra el sant avui, considereu-vos felicitats.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Avui el geperut és invisible i afortunadament no en veiem cap, pràcticament,però fa anys era un clàssic dels nostres carrers i sobre ells hi havia moltes brames, com ara que tocar-los la gepa portava sort. Per això no m'estranya que pel costumari en surti algun. Per tant, la nostra percepció del present no és vàlida hores d'ara, pel que fa a costums populars.

Aquí hem oblidat els nostres geperuts mentre que gràcies a Víctor Hugo a França conserven la memòria del de Notre Dame. Hi va haver un geperut de Gràcia, injustament executat i en un conte d'Espriu hi surt la pobra neboda geperuda de la senyora rica. Hi ha una peli espanyola clàssica interessant 'La torre de los siete jorobados', crec que de Neville.

El meu avi deia una rastellera de mots escatològics que començava (amb perdó):'rots, pets, mocs, llufes i gargalls... ' i que acabava 'peus suats i nassos bruts, bon remei pels geperuts'.

En fi, tot aquest rotllo matiner per constatar que els geperuts tenien la seva mitologia

Sobre Sant Ou, hi ha el seu forat al Ripollès, misteriós i profund, que deien que portava directament a l'infern. Hores d'ara ja se sap que no és, ni de bon tros, el més profund de la nostra terra.

Com que per allà corria sempre el Comte Arnau, no sé si té alguna relació. Vaig a buscar més coses sobre Sant Ou i la seva caixa.

Fa anys vaig conèixer el darrer geperut que he conegut, que no ho era de naixement, sinó a causa d'unes gelades que l'havien enganxat fent alta muntanya. Això el va amargar la vida i va morir força jove. Era de la meva edat. Ara bé, de l'edat dels meus avis, sobre tot, n'havia vist uns quants, pel barri.

O sigui, que tot pot ser, àdhuc que Sant Josep Geperut existís en algun indret i que Amades en recollís la història, home de poca fe.

pere ha dit...

Realment ara ens falten geperuts. Les intervèncions de la cirurgia estètica han fet molt de mal en aquest aspecte. Vull dir que falten geperuts genuïns,és clar, no dels que com jo es van encorbant amb l'edat, cosa que no té cap mèrit, i que mai no serem tocats per la mà de déu.

"Por otro lado, la presencia del Forat de Sant Oi, en el foco de Gombrén, és, por su importancia -ya que tiene, según la exploración de Mn. Font y Sagué, 97 metros de profundidat-, un punto de partida interesantísimo y un centro magnífico para la polarización de les tradiciones de Arnau y las monjas La presencia del Forat de Sant Ou debió tener tradicions diversas que se abandonaron cuando Arnau monopolizó la atención popular en la montaña. Lo mismo cabe decir de la Cuevas de Ribas de Freser, morada de hadas y de seres fantásticos -serpientes monstruosas sobre todo-. La realción entre el Forat i las Cuevas debe ser muy antigua, y Arnau, en este caso como en tantos otros, se apropia de dicha tradición, pasando a ser el héroe que adquiere la exclusiva del supuesto conducto..."

Josep Romeu Figueras: El mito de "El comte Arnau" en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura.

Bonica ruta cultural i literària. s'hauria de promocionar més.