11.3.09

bibliografia astronòmica

Com qui vol la cosa se m’ha anat allargant l’astronomia recreativa tota una setmana. I encara m’he deixat asteroides, sols dobles, constel·lacions, forats negres, cometes... De moment, però, ja he celebrat prou l’Any Internacional de l’Astronomia, crec.

Com a colofó em plau deixar uns esquitxos de bibliografia còsmica. Ara ja no és el mateix, però en els llibres sobre el tema que tenen un cert temps, els autors sempre feien unes consideracions que anaven més enllà dels aspectes merament científics o tècnics. Llegiu, per exemple, aquests fragments trets del principi de tres obres. M’abstinc d’afegir valoracions pròpies perquè crec que cadascú trobarà múltiples i diversos elements de reflexió personal i social. O potser l’astronomia ja no està de moda?


Per tal com hi ha molts homes que desitgen saber la veritat de les natures i dels secrets dels cossos supacelestials per l’art d’astronomia, i aquesta art és molt difícil d’aprendre, i els judicis, que es fan per ella, , sovint es descobreix per experiència que són falsos, per això jo, Ramon, em proposo d’investigar i declarar en aquest tractat amb l’Art general a totes les ciències les natures i els secrets dels cossos supracelestials, perquè es trobin ocasions per les quals els judicis que es fan per ella es descobreixi que freqüentment són falsos.
També volem investigar i trobar noves maneres, amb les quals hom pugui tenir coneixement de molts secrets naturals, amb els quals es pugui tenir un gran coneixement de l’astronomia i dels seus judicis.
A més volem compondre aquest tractat d’astronomia per als prínceps i poderosos, per tal que amb aquest sàpiguen prevenir-se d’alguns astròlegs, que els enganyen amb judicis falsos que fan dels cossos supracelestials, perquè amb les coses que ens proposem de dir en aquest tractat, els prínceps i els altres homes podran conèixer els enganys i les mentides, que alguns falsos astròlegs intenten oferir-los, que fan amb endevinacions i amb l’art de la geomància.

Ramon Llull: Tractat d’Astronomia, 1297.



Ya comprendo que la idea de la Tierra girando con todo lo que soporta entra difícilmente en vuestra imaginación y os asombra. Pero pronto sabréis que los demás globos del cielo, el Sol, la Luna, y otros además que podemos ver en torno nuestro, todos giran sobre si mismos: se les ve girar... Y entonces comprenderéis que lo asombroso hubiera sido, por el contrario, que únicamente la Tierra se diferenciara de los demás astros, que sólo ella estuviera inmóvil, mientras los otros giraran,
En fin, han podido obtenerse PRUEBAS directas, positivas del movimiento de la Tierra, que no cito aquí, porque para comprenderlas habríamos de seguir razonamientos demasiado difíciles para vosotros: cuando sepáis que contiene esta obrita, las buscaréis y las aprenderéis sin trabajo en otros libros de astronomía donde los he reunido. Pero sabed desde luego que esas pruebas existen, de tal manera que á ninguna persona ilustrada se le ocurre dudar por un momento de que la Tierra gira.

C. Flammarion: Astronomía popular, 1880


La Astronomía es una Ciencia eminentemente espiritual: es una Ciencia que, en sus investigaciones, no persigue ningún bien material. Aun cuando no son escasas sus aplicaciones a la vida práctica, como la Navegación, la Geografía, la Geodesia, la Cronología, etc., esats aplicaciones, conforme dijo no ha mucho un gran matemático francés, son le petit côté de la Astronomía. Esta Ciencia nos revela la grandeza de las leyes naturales y nos descubre horizontes infinitos de luz y de vida. Dada la evolución progresiva del espíritu humano hacia un estado de honda consciencia, bien podemos decir que su conocimiento elemental constituye una necesidad para cuantos sienten el valor de su propia dignidad, no permitiendo que su vida se deslice inconscientemente sin haber sabido jamás en qué mundo han vivido y de que Universo forman parte integrante.

J. Comas Solà: Astronomía, 1935

5 comentaris:

Montse ha dit...

Company, prefereixo la bibliografia (g)astronòmica ;)

Què tal una recepta de les teves? no en tindràs - per un casual- una per fer bunyols de quaresma?

petons amb gust de bunyol!

Violette ha dit...

És al·lucinant aquest tema. Hi penso sovint i em dol pensar que mai podré conèixer el misteri de l'univers.
Per consolar-me... puc fer bunyols de Quaresma!! Montse, jo sí que tinc una recepta genuinament empordanesa!!
Una abraçada a tots dos!!

pere ha dit...

Dona de poca fe, més preocupada per l'univers proper que per la magnitud del Cosmos!
Res de res, jo només sóc un ajudant bunyolaire, però ja veus que la Violette, que en sap un niu, no ens abandonarà.
Petons amb gust d'estrelles.

No et dolgui, Violette, tu saps que els misteris més interessants són els que continuen misteriosos, inefables, inabastables.
Potser encara tastarem aquesta recepta figuerenca :-)
Una abraçada

Ramon Aladern ha dit...

Pere, recordo aquells anys en que llegia amb delit la revista "Astronomia". Ah, quins temps!
Un llibre que li tinc un especial "carinyo" i que em va fer pensar i veure les coses grans i les petites des d'una perspectiva diferent és "Potencias de diez" de Philip y Phylis Morrison, edició del 84.
Abans d'abandonar el tema (mai es pot dir si definitivament) me'n vaig llegir dos de l'Stephen Hawking: Història del temps i L'Univers en una closca de nou. Si jo vaig poder entendre bastantes coses, m'imagino que tu encara ho tindries més clar.
En fi, que per la Galaxia ens trobarem (un segle o un altre)
:))

pere ha dit...

Qui sap si algun dia hi tornarem, Ramon.
No he llegit cap dels llibres que esmentes. De fet, ja veus els meus referents. Estic segur, però, que el menys importants eren els astres i com qualsevol bon científic el que importava era la visió del món, l'ànsia d'entendre, les ètiques humanes.
Estic segur que algun dia ens trobarem en alguna galàxia (què importa quan?), i mentrestant contemplarem les mateixes estrelles amb ulls semblants.