21.3.09

dels inevitables forats lingüístics

Em miro la programació de la televisió a "El País" i no acabo d’estar segur si he entès bé el títol d’una pel·lícula: El trou blau. El vocabulari de la gent és limitat i penso que trou no és un mot gens freqüent, m’estranya que es triï precisament en un títol, perquè les pel·lícules poden tenir títols estrambòtics o estúpids, però els responsables de la seva distribució pretenen que s’entenguin perfectament, també en les traduccions sovint libèrrimes que fan de la llengua original.

El primer pensament és que es tracta d’un gal·licisme: trou = forat. El forat blau. Podria ser. Immediatament, només centèssimes de segon, em passen pel cap altres accepcions menys genèriques, cap de les quals figura encara al diccionari:
Trou: Corrent d'aire descendent que es troba freqüentment a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes. Podria ser: ...en un dia de cel clar, un paracaigudista...
Trou: Quadre al final del qual un jugador no ha aconseguit tombar totes les bitlles, tot i no haver-hi unes banyes. D’acord, en un joc de bitlles, però, per què blau?
Trou: Distància entre el corredor escapat i el pilot. No està malament, però l’adjectiu continua semblant-me misteriós.
Trou: Cadascun dels terrenys delimitats d'un camp de golf que comprenen un lloc de sortida, un carrer, obstacles, un green i el rough adjacent. Aquí ja ho veig més clar, una delimitació blava, la de la mar que hi ha en ambdós costats del trou.
Trou: Orifici cònic que es mecanitza a l'extrem d'una peça per a centrar-la i subjectar-la al torn. Podria ser, podria ben bé ser...

Tot i les diverses possibilitats, no n’acabo d’estar convençut de cap. Massa complicat. I penso, també a una velocitat vertiginosa, que el que ha passat és que potser ha estat un d’aquests casos inexplicables per mitjans racionals: que per raons ignorades una lletra s’ha rebel·lat –no seria el primer cas-, que una ena ha fet un giravolt i s’ha convertit en una u, un so més senzill i assequible, amb més base. O, simplement, que potser han parlamentat les lletres originals, totes quatre de marcada ideologia republicana, fins i tot revolucionària, i han decidit que era una ofensa servir de seient a la monarquia, i la ena, experta en el tema de la revolució francesa, ha proposat a les seves companyes dinamitar el tron i convertir-lo en un forat. I s’ha produït un canvi misteriós que ni els amants de les lletres som capaços encara d’explicar. Evidentment, el títol original de la pel·lícula devia ser El tron blau. Se m’acuden centenars d’arguments amb aquest títol, en blanc i negre i en color, amb protagonistes humans i de dibuixos animats.

Us asseguro que tot això ha passat pel meu cap en un temps gairebé infinitesimal, un sospir. Però he continuat llegint i només m’ha calgut passar la vista per les tres primeres paraules del diari per entendre que estava ben equivocat i que la realitat era prosaica i decebedora, com gairebé sempre. El títol original anglès és Blue Thunder i algun humà (o dos?) doblement inepte ha traduït El tron blau i ha capgirat la ena. Coses així ja passen. El més greu és que segur que l’error ha estat detectat per molts lectors del país, enormement satisfets en descobrir que on hi ha escrit trou hi hauria d’haver tron. El que potser no tots els lectors han fet és anar més enllà i fixar-se que la traducció hauria d’haver estat tro, que sobra la ena (pobra ena, després de tant protagonisme com li havíem assignat...). D’aquesta manera i involuntàriament (?) el diari ha contribuït a la confusió força estesa entre la paraula tro i la paraula tron. Ai, no, que és a l’inrevés: la gent el que diu de vegades es tro en lloc de tron; per exemple: el tro de la monarquia borbònica. De fet, potser la confusió és més subtil del que em sembla a primera vista perquè ja és possible que les monarquies pertanyin a un món tronat i els trons siguin coses d’altres temps i que ja seria el moment dels trous de sang blava. Hi aniré pensant.











(fullejo el Diccionari del català col·loquial recent publicat per veure si són conscients d’aquest intercanvi de rols entre sorolls i seients, entre déus celestials i de la terra. Efectivament. Resto tranquil)

3 comentaris:

zel ha dit...

no sé, jo no m'hi hauria trebcat el cap, és que vaig veure aqueste peli i li deien el tro, en castellà el trueno azul...i tu n'has fet un post, en el qual he après unes paraules que mai havi sentit...

Montse ha dit...

ondia, jo etic molt malaltona!!!

havia llegit - d'entrada- el "toru" blau...

i he recordat allò de La ballena alegre i El cocodrilo llorón. Pensava que parlaries d'un càmping.

M'ha agradat, el post, però, un cop m'he recuperat de la dislèxia transitòria!

petonets ploraners (a mi és que la primavera se'm posa fatal)

pere ha dit...

jo tampoc em vaig trencar el cap, zel. Sovint el meu cap es mostra soberanista i va al seu aire. Jo tamé l'havia vist la peli, però el meu cap...

Ja és això, montse: el toro, el tro o el lloro. No et preocupis, estàs en forma, són les lletres del país les que ballen.
Ostres, la primavera... Semblava tan potent i ara es mig tira enrere.
Petonests indecisos.